laplujanomespanta

 Passem de l'Àsia Central al Mediterrani, i la calor afluixa... Meravelles conegudes de fa temps, però no per això menys admirades... Platges que freqüentem un any i un altre, sense avorrir-nos-en... Una miqueta de camp interior, a la primavera... I, per acabar,  un racó de pau i tranquil·litat... QUE CONTINUEU GAUDINT D'UN BON ESTIU!

 Us recomano la lectura d'un llibre que acaba de publicar-se: una biografia novel·lada de Thomas Mann escrita per Colm Toíbín, després de llegir els manuscrits de l'autor alemany, publicats molts anys deprés de la seva mort, i de fer moltes investigacions a partir de les obres i els testimonis dels seus descendents. Si no coneixeu Thomas Mann, ara és el moment d'entrar-hi. Si ja el coneixeu, us encantarà trobar en aquesta novel·la els referents reals que apareixen a les seves tres obres principals. Els Buddenbrook , La mort a Venècia i La muntanya màgica . També un recomano una biografia antiga de Marianne Krüll, basada sobretot en les relacions familiars tempestuoses, però que no revela les pulsions homosexuals de Mann (o almenys jo no ho recordo, la vaig llegir fa anys). I les seves obres:  i 

  Plaça Registan Plaça Registan a la nit Madrassa d'Ulugh Beg Mercat  Nata i formatge a granel Necròpolis Aeroport

 Llac de Sary Chelek Mercat d'Osh Amb el guia kirguís a Arslanbob

  No sé si seré capaç, en aquest últim escrit abans d’agafar-me unes llargues vacances, d’expressar les emocions que envolten la meva escapada a París aquesta setmana passada. Era una escapada programada fa molt temps, que va haver de ser posposada per la pandèmia, però que ara agreixo no haver-la fet fa un any perquè els meus acompanyants tenen un any més, són més madurs, ja han viscut un curs a l’institut i la llarga espera els ha fet desitjar-ho amb més delit. Escapada a París d’una àvia amb els seus nets preadolescents, no per anar a Eurodisney -Déu nos en guard!- sinó per anar a conèixer el París que vaig viure en la meva adolescència, en la meva edat madura i en la meva postmaduresa (per no dir vellesa). Cada etapa amb les seves anècdotes i les seves emocions, no sempre bones, perquè durant el franquisme hi anava a renovar-me el passaport que sabia que a Barcelona no em donarien. I cada vegada que posava els peus al Consolat pensava: aquesta vegada m’enxamparan. L’angoixa q...

  Si davant la representació d’una pipa Magritte podia dir “Això no és una pipa”, jo, davant d’un comiat puc dir “això no és un comiat”. Però ho és i no ho és alhora. No és un adéu per sempre, és sols adéu per un instant...que durarà almenys fins al setembre. Estic cansada. Fa més de dos anys que busco temes variats per tractar al blog. Ara fa just un any vaig decidir penjar articles només un dia a la setmana, sempre en diumenge, sempre a les 9 del matí. Ho vaig fer amb la pretensió de no perdre lectors, per si frisaven per llegir els meus escrits (aquí hi hauria d’anar una emoticona que indiqui “me’n foto de mi mateixa”). Els trobarien amb regularitat, i els han trobat durant un any. Però aquests últims temps, en part per l’aparició del meu primer llibre i en part per altres coses que he estat escrivint, m’ha semblat que el blog era més una obligació que una devoció, i que la qualitat i l’interès dels articles se’n ressentien. Crec que tinc un compromís amb la gent que m’ha se...

  Gosa poder veure pel·lícules per a joves i no morir en l’intent. Què pots fer quan sents una necessitat imperiosa de tirar-te a l’abisme sabent que el cop serà mortal? Resistir a la temptació i apartar-te del marge o deixar-t’hi arrossegar i tirar-t’hi de cap? Aquest dilema és el que he hagut de superar i ja us podeu imaginar que m’hi he tirat de cap! De cap al cine per veure TODO A LA VEZ EN TODAS PARTES (Daniel Kwan i Daniel Scheinert, 2022), una pel·lícula surrealista, absurda i hilarant, adequada per a la gent jove que en els propers anys aprofundirà en el tema del metavers, dels múltiples metaversos, i potser el que planteja la pel·lícula ho viuran de debò. Si m’he decidit a veure aquesta producció és perquè vaig sentir un parell de comentaris a la ràdio que deien que no s’havia fet mai en cine una cosa com aquesta i que no te la podies perdre. I que, per descomptat, s’havia de veure a les sales, no a les pantalles domèstiques. Vagi per endavant que la pel·lícula du...

  No he parlat gaire d’art en aquestes pàgines perquè no soc una entesa i podria dir algun disbarat, però quan una exposició m’ha cridat l’atenció o m’ha semblat interessant, he volgut compartir-ho i recomanar-ho per tal que d’altres persones en puguin gaudir com n’he gaudit jo. Ponte delle Torri Soc fan de William Turner (1775-1851) des del moment que el vaig descobrir a la Tate Gallery de Londres (ara n’hi diuen Tate Britain) fan uns quants anys, cap als anys 90. No recordo si aleshores n’havia sentit parlar, tot i que coneixia els noms i l’obra d’alguns dels seus contemporanis. Van ser aquells paisatges marins de naufragis i tempestes el que em va atrapar, com si fos un focus que t’enlluerna. A partir d’aquell moment, cada vegada que hi ha hagut alguna exposició o alguna exhibició de la seva obra he procurat anar-hi. És el cas de la que ara ofereix el MNAC: TURNER, la llum és color . Claude Lorrain, Port amb l'embarcament ... Turner va ser un pintor d’èxit des de la seva adole...