LECTURES RECOMANADES: EL MAG

Us recomano la lectura d'un llibre que acaba de publicar-se: una biografia novel·lada de Thomas Mann escrita per Colm Toíbín, després de llegir els manuscrits de l'autor alemany, publicats molts anys deprés de la seva mort, i de fer moltes investigacions a partir de les obres i els testimonis dels seus descendents. Si no coneixeu Thomas Mann, ara és el moment d'entrar-hi. Si ja el coneixeu, us encantarà trobar en aquesta novel·la els referents reals que apareixen a les seves tres obres principals. Els Buddenbrook, La mort a Venècia i La muntanya màgica.

També un recomano una biografia antiga de Marianne Krüll, basada sobretot en les relacions familiars tempestuoses, però que no revela les pulsions homosexuals de Mann (o almenys jo no ho recordo, la vaig llegir fa anys).

I les seves obres:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PERFILS PSICOLÒGICS

M’acabo d’assabentar que tinc un perfil psicològic. Jo em pensava que això només s’aplicava als assassins en sèrie, però estava equivocada. Jo també en tinc un i, en sèrie, només he matat mosques. Soc una gran lectora de novel·la policíaca, com ja he explicat moltes vegades, i no cal que continuï defensant el valor literari del gènere policíac. Novel·la social cent per cent, i amb això està tot dit. És veritat que les primeres que vaig llegir estaven més basades en la intel·ligència del detectiu per trobar el culpable que en la descripció de la societat on es desenvolupava la trama. Parlo d’Hercule Poirot, Gideon Fell, Sam Spade o Philippe Marlowe, tot i que aquest darrer ja tenia un perfil bastant particular. Però la idea del perfil psicològic no va arribar fins molt més tard, amb les novel·les de Michael Connelly i el seu detectiu Harry Bosch, que encarregaven a l’FBI la descripció psicològica de l’assassí, basant-se en l’estudi de múltiples casos anterio...

Més informació

UNA MICA D'ESPERANÇA

Ja fa més de deu anys que he perdut el contacte diari amb adolescents. No freqüento els instituts més enllà del dels meus nets, i d’escoles, exactament igual, la dels meus nets petits. Tant l’un com l’altra m’han demanat col·laboració com a àvia en els projectes que tenen entre mans. A l’Institut Angeleta Ferrer, jo i altres avis vam ser entrevistats pels nostres nets, guiats pel tutor corresponent, sobre el temps de la nostra infància i adolescència, i amb els resultats van elaborar una obra de teatre que reproduïa els trets característics de l’època franquista. Vaig assistir a “l’estrena” i em va fer gràcia veure què hi havia de coincident amb el meu passat i què de diferent, ja que els alumnes tenien avis procedents de la geografia espanyola més enllà de Catalunya. Per a ells també va ser una experiència enriqui...

Més informació

DIX ANS, ÇA SUFFIT!

Dix ans, ça suffit ! Aquesta era la consigna que duien les pancartes que enarboraven els estudiants francesos del maig del 68. Es referien a De Gaulle i als deu anys del seu govern. L’invitaven a marxar. Jo agafo la mateixa pancarta i dic el contrari: Dix ans, ça suffit! Torna, Marçal! Deu anys que va marxar i en el meu cap cada dia demano que torni. Són fantasies que mai he pres per realitats, no soc tan il·lusa. Des del minut zero he sabut que no hi havia marxa enrere, però això no treu que no m’imagini com seria la meva vida si ell encara fos aquí. Avui fa deu anys. Quan ho comento amb els amics em diuen: ja fa deu anys? Sé que tots el trobem a faltar, perquè el Marçal, si tenia una qualitat, era que no passava desapercebut. Sempre tenia un paper a jugar, ell no es quedava mai enrere, sempre havia de donar l...

Més informació

laplujanomespanta

Cercar en aquest blog