Oh, Benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fums, a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú... El problema de l'habitatge. Amb aquest títol dona la sensació que ara em posaré a pontificar o a donar la meva opinió sobre com s’ha d’arreglar el problema de l’habitatge. Tant de bo en tingués de solucions! Jo em trobo en una situació de corasón partío ... no sé si afiliar-me al sindicat de llogateres (perquè visc de lloguer, un contracte anterior al decret Boyer) o fer-me de Som Habitatge, la patronal dels petits i mitjans propietaris immobiliaris (perquè soc “tenidora”, però petita). Vet aquí el gran dilema. Guanyi qui guanyi les properes eleccions, l’habitatge serà un tema principal durant tota la legislatura (això si no ens hem de posar a defensar la democràcia que alguns dels partits voldrien debilitar). De fet, si Pedro Sánchez les ha avançat ha estat per la caiguda dels decrets que van tombar PP, VOX i JUNTS. Per això avui m’ha semblat interessant pa...
En aquestes alçades de la pel·lícula el que jo ara digui sobre l’accident de l’AVE no serà ni original ni desconegut. Segur que tothom està informadíssim sobre el tema. Però jo em puc permetre parlar-ne amb tota la indignació del món i amb el vocabulari que em doni la gana perquè no depenc de ningú i no m’hi jugo res. I també dic una cosa: la meva indignació és tan gran i el meu afartament tan infinit que em dono de termini fins a les eleccions del 29N. Vagin com vagin, aniran malament. Com que m’estimo la meva salut mental m’estic plantejant tancar el blog. No tinc cap compromís de mantenir-lo que no sigui amb mi mateixa. L’esforç que em significa cada setmana trobar un tema que pugui tenir interès ve augmentat amb l’esforç de pensar com el redacto, a partir de què m’informo, quin to li dono... i de vegades em sorprenc anant en bus, mirant al buit per la finestra i redactant mentalment una entrada sobre un tema que se m’ha acudit. Això no sé si és sa o malaltís, però és esgotado...