Amb aquest article d’avui he iniciat un nou estil periodístic que s’anomena “estil pescaclics” i que consisteix bàsicament en posar un títol que cridi l’atenció i després parlar del que em doni la gana. Això és una falta de consideració amb els lectors i lectores, ja ho sé, però es porta molt. Per a la vostra tranquil·litat diré que, tot i que us deveu estar preguntant de què vaig avui amb aquest títol, en realitat sí que hi ha una relació entre l’emèrit i jo i entre el títol i el que explicaré. Darrerament se n’ha parlat molt d’aquest senyor perquè amb els 45 anys del 23F i la desclassificació dels documents reservats ha tornat a sortir el tema de la seva responsabilitat en el cop d’estat fallit; si ho sabia, si ho avalava, si ho va frenar, etc... Prèviament havien aparegut les seves memòries, de títol RECONCIALIACIÓN . Naturalment ni m’havia passat pel cap de llegir-les i m’era ben igual el que expliqués. Tampoc no em vaig preocupar de saber qui era el periodista que l’havia ...
Quan allà pels anys setanta militava en allò que en dèiem “front de barris” sabia que al nord de Barcelona hi havia un conjunt de poblacions que després se’n va dir 9 Barris i del qual formaven part Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona, entre d’altres. Si bé la meva militància havia arribat bastant enllà, s’havia limitat a Trinitat Nova primer, al Guinardó després i, finalment, al Clot-Camp de l’Arpa. Fins aquells tres barris del nord no hi havia posat mai els peus, ni tan sols per anar-hi a tirar octavetes o a fer pintades. Molts anys després, quan els ajuntaments democràtics ja havien complert la seva primera funció que era fer d’aquells barris un lloc habitable, Torré Baró es va convertir en un destí freqüent de passejades urbanes i Vallbona era barri de pas de la ruta a peu Barcelona-Montcada seguint el recorregut del Rec Comtal. Ciutat Meridiana no era un barri atractiu, però després de la pandèmia, confinats dies i dies, a mi em va semblar que arribar-me a l’alt...