Tots els qui fem servir internet hem utilitzat en algun moment un motor de recerca. Qui diu en algun moment diu contínuament, sigui per feina o per lleure. Com es deia aquell actor que feia de dolent a tal pel·lícula? No ho sé, espera que ho busco. I obríem el mòbil, posàvem el nom de la pel·lícula al Google i apareixia el repartiment complet. N’hi havia d’altres de motors, però jo no soc experta i ho he necessitat poc per motius professionals, de manera que m’he quedat amb el Google com a motor principal. El Google t’enviava a fonts que tu podies triar o descartar, però la informació te l’havies de compondre tu, a partir de contrastar diverses fonts i treure’n conclusions. Però heus aquí que, des de fa un temps, això ja no funciona així i ara, preguntis el que preguntis, se’n va directe a la IA per contestar, t’agradi o no t’agradi. Jo vaig començar a fer servir la IA (ChatGPT i Perplexity, bàsicament) quan es va posar a l’abast de tothom, per motius lúdics o de curiositat; mai ...
Quan era petita teníem una assignatura al batxillerat que dins del concepte religió incloïa la Història Sagrada, és a dir, una mena d’adaptació de la Bíblia a l’edat dels alumnes i al punt de vista del catolicisme del moment. Una de les primeres històries, que ja apuntava maneres de com era el tarannà del Déu Creador, era la de Caín i Abel. Dos germans nascuts ja fora del Paradís i per tant amb la màcula del pecat original, els sacrificis dels quals, però, sense que ens diguessin per què, eren ben vistos per Déu si els oferia Abel i mal vistos si els oferia Caín. Cansat de tanta injustícia, Caín es va carregar el seu germà i aquí comença el concepte de bé i mal. En altres cultures diferents de la judeo-cristiana l’origen del mal deu estar en una altra banda, però a mi el que m’interessa és reflexionar sobre el paper que aquesta llegenda bíblica va tenir en la nostra educació moral i en com, acompanyada dels consegüents sermons sobre el pecat i les amenaces si no et comportaves...