Quan era petita teníem una assignatura al batxillerat que dins del concepte religió incloïa la Història Sagrada, és a dir, una mena d’adaptació de la Bíblia a l’edat dels alumnes i al punt de vista del catolicisme del moment. Una de les primeres històries, que ja apuntava maneres de com era el tarannà del Déu Creador, era la de Caín i Abel. Dos germans nascuts ja fora del Paradís i per tant amb la màcula del pecat original, els sacrificis dels quals, però, sense que ens diguessin per què, eren ben vistos per Déu si els oferia Abel i mal vistos si els oferia Caín. Cansat de tanta injustícia, Caín es va carregar el seu germà i aquí comença el concepte de bé i mal. En altres cultures diferents de la judeo-cristiana l’origen del mal deu estar en una altra banda, però a mi el que m’interessa és reflexionar sobre el paper que aquesta llegenda bíblica va tenir en la nostra educació moral i en com, acompanyada dels consegüents sermons sobre el pecat i les amenaces si no et comportaves...
Alger la nuit Ja vaig dir la setmana passada que Algèria és un país per descobrir. Tan a prop i tan desconegut! Com que no tenen la més mínima intenció de fomentar el turisme (tot i que tenen un ministeri amb aquest nom), no veiem enlloc anuncis que ens incitin a anar-hi. Tenen ressorts a la costa que acostumen a freqüentar turistes procedents del món àrab o turc, però d’europeus, ben pocs. Si hi aneu, no espereu trobar infraestructures com les d’altres països (Marroc, Tunísia) perquè no n’hi ha. Sí que hi ha hotels, de cadenes internacionals (Marriott, Accor, etc.) i d’empreses autòctones, tant a les ciutats mediterrànies com al desert. Per a la resta, et mous com si fossis un més del país: restaurants populars, cuina típica, ni vi ni cervesa pràcticament enlloc (una pena!!!) i una sensació que passen de tu completament. No vull dir que no t’atenguin bé, al contrari, simplement que allà el turista no és el rei del mambo. Tot i això, pel que ens va explicar el guia, que hi va sov...