Que les últimes polèmiques que circulen per les xarxes darrerament, i per la premsa convencional, estiguin basades en els llibres (i no dic la literatura, que alguns no ho són) i no en els últims exabruptes de Trump o de l’Ayuso em té realment fascinada. Darrere de les crítiques i/o els elogis que s’estan emportant tres títols recents (un dels quals tot just acaba de veure la llum) hi ha un sac de fílies, fòbies, enveges, prejudicis i altres raons que no tenen res a veure amb la literatura. Tot va començar amb el lliurament del Premi Planeta 2025 a Juan del Val per la seva novel·la Vera, u na història de amor . Amb el títol ja pagava, però com que no he llegit el llibre ni sabia qui era l’autor ni tampoc la seva dona, inclinar-me per si li havien donat el premi per la qualitat literària del text o per la qualitat mediàtica de l’autor i la seva parella era una decisió que no podia prendre. I no en vaig fer més cas. Simplement he anat rebent aquestes mininotícies que arriben al ...
Quan era adolescent vaig llegir unes novel·letes que el meu pare havia escrit per encàrrec i que estaven ambientades a l’oest americà: El diablo del bosque , La ruta del Kazanjerri , Fueron hombres ... Totes m’havien agradat excepte aquesta última. El pare em va preguntar per què i jo li vaig contestar: Tenen tanta feina a construir el ferrocarril que no hi ha lloc per a cap història d’amor. Només es preocupen dels trens i de les vies . Efectivament, aquella novel·la intentava posar de manifest la gran gesta que havia significat portar el ferrocarril al far west americà. Com que, a mi, el tren em semblava una cosa normal, no vaig entendre que el ferrocarril anava carregat de simbologia: facilitava el transport de les mercaderies cap a l’oest, però també de les persones i, amb elles, les idees que, venint de l’est, segur que eren més avançades que les dels conservadors colons de Texas o d’Oregon. Més tard, quan ja freqüentava els cinemes, em vaig atipar de veure westerns on e...