Quan als anys seixanta els grisos entraven a la Universitat corríem amunt i avall per no rebre. Els que tenien el campus a la Diagonal sovint havien d’escapar-se dels cavalls i dels policies que repartien llenya des d’unes alçades superiors i havien de vigilar per no caure sota les potes d’aquelles bèsties. Una mica més tard, les circumstàncies em van portar a París a la primavera del 68 i vaig poder veure de prop les mobilitzacions dels estudiants i la resposta de la policia, els temuts CRS. A París, una mica més enragés que a Barcelona, arrencaven llambordes ( sous les pavés c’est la plage !) i aixecaven barricades amb els cotxes i altres objectes que es trobessin al carrer. Durant un mes ben llarg que va arribar fins al juny. Estomacades i gasos lacrimògens a dojo. A darrere d’aquests mobilitzacions, com també a les de Barcelona i de la resta de les universitats espanyoles, hi havia unes reivindicacions que en el nostre cas anaven sobre la llibertat d’expressió i de reunió, i...
Tots els qui fem servir internet hem utilitzat en algun moment un motor de recerca. Qui diu en algun moment diu contínuament, sigui per feina o per lleure. Com es deia aquell actor que feia de dolent a tal pel·lícula? No ho sé, espera que ho busco. I obríem el mòbil, posàvem el nom de la pel·lícula al Google i apareixia el repartiment complet. N’hi havia d’altres de motors, però jo no soc experta i ho he necessitat poc per motius professionals, de manera que m’he quedat amb el Google com a motor principal. El Google t’enviava a fonts que tu podies triar o descartar, però la informació te l’havies de compondre tu, a partir de contrastar diverses fonts i treure’n conclusions. Però heus aquí que, des de fa un temps, això ja no funciona així i ara, preguntis el que preguntis, se’n va directe a la IA per contestar, t’agradi o no t’agradi. Jo vaig començar a fer servir la IA (ChatGPT i Perplexity, bàsicament) quan es va posar a l’abast de tothom, per motius lúdics o de curiositat; mai ...