laplujanomespanta

  Avui és 29 d’agost, dissabte, i finalment, tal com havien anunciat, plou. Ja era hora! Estàvem esperant la pluja i la fresca per sortir d’aquest infern de temperatures tòrrides, xafogor i malestar. Malgrat el sol i un mar espectacularment pla, enyoràvem una mica de fresqueta i un canvi que indiqués que l’estiu toca a la seva fi i que ens hem de preparar per a l’hivern. Al final ha arribat i, com era d’esperar, ens hem hagut de refugiar dins de casa perquè a fora està tot mullat i no s’hi està bé. No és fàcil organitzar la vida a l’interior quan una part del personal és menor d’edat, molt menor, i no els agrada estar-se quiets. Jugar a fet i amagar pujant i baixant per les escales és una activitat molt divertida però que posa a prova al més pacient. Per això, quan ja havíem aconseguit que s’asseguin al sofà i mirin una peli,   jo m’he posat a la cuina acabant de recollir i aleshores m’he adonat que avui era 29 d’agost del 2020, i que fa justament 100 anys la meva àvia estava donant

  Tot i que aquest estiu està sent diferent dels altres, hi ha una cosa que no falla: les tamborinades de finals d’agost. Ja des de petita, a Begur, sabíem que a finals de mes hi hauria llamps i trons, tempestes i tramuntanada. Les platges es quedarien desertes, les barques, totes damunt la sorra de Sa Riera o de Sa Tuna, i els estiuejants, contrariats per no poder aprofitar el sol fins a l’últim dia. Però el clima mediterrani és així, i des que el canvi climàtic s’ha començat a manifestar, els estius han estat més càlids, fins i tot sufocants, com aquests (molts) últims dies, però el que no ha fallat mai ni fallarà serà la tamborinada que s’espera per al dissabte. A Menorca també és típic que plogui a finals d’agost; de fet, les Festes de Sant Bertomeu (23 i 24 d’agost) han estat sempre un punt de referència per si donàvem l’estiu per acabat o encara continuava. Fa anys que plou molt menys, que no fa fresca i que els estius duren molt, però quan cau una tamborinada s’agraeix. Ja f

  Quan vaig començar aquest blog no tenia ni idea de si duraria o si me’n cansaria aviat, però el que sí que sabia era que per res del món el faria servir per parlar de política d’una manera partidista o unilateral. Moltes de les coses que han passat des del març fins ara han tingut un vessant polític, des de la gestió de la pandèmia fins a les decisions de primar la salut o l’economia, al nostre país i a tots els altres. Tenir una posició política sobre una cosa o l’altra és del tot normal, parlar-ne aquí, també, i ho he fet alguna vegada, però sense repartir llenya perquè crec que no serveix de res si no es fa en el sí d’un debat profund, amb arguments i amb dret de resposta. Per què, doncs, avui se m’acudeix treure un tema polític? Per una banda, per la perplexitat que m’han causat les opinions de Vargas Llosa sobre Cayetana Álvarez de Toledo, publicades en un article a El País; i per l’altra, per l’admiració que jo havia tingut per la seva obra, que vaig començar a llegir fa més

  S’acosta el 25 d’agost i com ha passat els últims cinc anys, no hi haurà festa d’aniversari. Ja fa cinc anys que el Marçal no el pot celebrar el seu aniversari, però nosaltres el recordarem, tal com hem fet des que ell no hi és. Tenim el nostre ritual familiar, que consisteix en repetir el menú que ell ens preparava: gambes a la planxa! I perquè faci més festa menjarem un braç de gitano de Cas Sucrer, amb força merenga! La festa de l’aniversari del Marçal era una festa sonada, tot el poble n’anava ple des del dia en què els amics van tenir l’ocurrència de penjar una pancarta al mig del carrer. No era la primera que feia però que s’anunciés a tot el municipi era una novetat. Tot va començar fa trenta anys, el 1990. Feia temps que amb els amics parlàvem de fer la volta a l’illa, una excursió que els menorquins tenen quasi com a preceptiva, igual com ho és el peregrinatge a La Meca. I nosaltres no volíem ser menys que els menorquins, per tant, ens vam passar l’hivern organitzant la logí

  Un mamut, segons la meva memòria, és un elefant molt gran, cobert d’un pèl molt abundant i amb uns ullals molt, molt llargs, que s’està a l’entrada del parc de la Ciutadella des d’èpoques molt llunyanes. No es belluga, no menja, no fa soroll... perquè és de pedra. Quan de petita visitava el parc em deien: ja no n’hi ha de mamuts, es van extingir fa milers d’anys. A mi em semblava una pena, perquè si els elefants eren simpàtics, els mamuts encaria ho deurien ser més, tan peludets. El mamut del parc continua al seu lloc, no sé si amb un cartell que ens interpreti la vida dels mamuts a l’antiguitat o sense cartell, però allà seguirà fins que algú trobi que fa nosa i decideixin eliminar-lo. Ara acabo de saber que sota el terreny on han previst fer la nova terminal de l’aeroport de Ciutat de Mèxic han trobat un jaciment en el qual podrien aparèixer fins a 120 mamuts. De moment en porten comptabilitzats uns cent, fragmentats i a miques, però són ossos de mamuts. També hi han trobat oss

Es Mercadal a les 6:45 Estava sopant amb uns amics en un restaurant finolis de Mercadal quan sona el telèfon d’un d’ells i s’aixeca per parlar. Quan torna fa una cara de felicitat que no pot dissimular. L’han avisat que li ha tocat la loteria? NO! Es que un amic li proposava d’anar a pescar l’endemà al matí, i com que encara no hi havia anat cap dia li feia molta il·lusió. Ràpidament em munto una pel·lícula i pregunto: a quina hora hi anireu? Puc venir? No soc gens de llevar-me d’hora però una aventureta de tant en tant no fa mal a ningú. Per tal que trobi la meva proposta interessant i no la pugui rebutjar li dic: Us trauré al blog, parlaré de vosaltres, faré un reportatge gràfic de la jornada! Aquest argument és decisiu, quedo acceptada com a grumet i reportera acompanyant als pescadors més experimentats de la costa nord de Menorca.   El capità Per tal que s’entengui una mica la gràcia d’acompanyar el Manel a pescar cal explicar qui és i quina és la seva afició. De tots els amics

Llegeixo amb perplexitat una noticia al VIURE, de La Vanguardia, sobre la platja d’Aiguablava, a Begur. No em puc creure el que estic veient. Centenars de persones fent cua per entrar a la platja, que “obre” a les 9:00. Des de quan una platja pública es tanca? Diu el diari que una família ha sortit de Barcelona a les 5 del matí per arribar a Aiguablava a quarts de set, dues hores abans de l’obertura. S’han posat a la cua, amb les neveres, les cadires, els para-sols i tota la impedimenta. No sé si també portaven un cotxet infantil o una ràdio, que podria ser. A la pàgina del costat la notícia és que l’Ajuntament, amb gran imaginació, ha plantat a la platja tot de para-sols de bruc distanciats entre ells convenientment per complir amb les normes vigents. A cada para-sol li correspon una unitat familiar, que pot ser fins a quatre persones. La imatge que vaig veure a la tele de la platja d’Aiguablava sembrada de para-sols em va deixar trasbalsada. On és aquella platja idíl·lica de la mev

  A vui intentaré explicar-vos una excursió a les cales del Pilar que he fet per mar, fa uns dies, i per terra, abans d’ahir. La cala del Pilar i les caletes adjacents són un dels racons verges i salvatges més bonics dels que encara queden a la costa nord de Menorca, inaccessibles en cotxe; només s’hi arriba caminant o en barca. Per als que coneixeu el grup Ja t’ho diré, no calen presentacions de la seva cançó emblemàtica Si véns , que evoca les roques, l’arena i les cales del Pilar; per als altres us posaré un trosset de la lletra i un link perquè pugueu escoltar-la.   També he de dir, amb una mica de pudor, que, animada pel fill d’uns amics que es declara fan del meu blog, he decidit ja fa uns dies ampliar la base dels meus lectors difonent-lo per twitter. Jo només utilitzo twitter per saber què pensen les meves filles, segueixo molt poca gent i no piulo mai. Però pel que m’han dit és un bon mitjà de difusió i m’hi he llençat. Potser a partir d’ara m’espera un salt a la fama ins