laplujanomespanta

 Aquestes són rutes interiors, de l'ànim o de l'ànima, segons com t'ho miris. LA NOSTÀLGIA : Dos records de l'estiu del 62, ara fa seixanta anys: la mort de Marilyn Monroe i el meu primer nòvio, 15 anys, dos records que sempre aniran junts. LA SORPRESA : Contra tot pronòstic, l'illa no està tan plena com l'any passat, ni de gent ni de barques. Han trobat altres destins. Que bé, fantàstic! LA POR : Cada dia em desperto amb la por de trobar al diari l'anunci de restriccions d'aigua i al termòmetre, la pujada d'un grau més. 36 graus i només 50% d'humitat, l'infern! EL PLAER : Una excursió en barca a la Pregonda, a primera hora del matí, mar en calma, sense gent, i unes ensaïmades de primera!!! Els peixos s'acostaven a demanar les engrunes. EL REMORDIMENT : Tinc gens d'assassina que he transmès al meu net. Ja ho veieu a la foto, assassinades una a una amb la pala, mètode sostenible d'execució, com el sastrecillo valiente, que de un g

 No cal donar més voltes al tema de l'estiu: la gran calor inhumana que ens ha deixat K.O. la major part de les vacances. 36 graus a les 9 del matí.  Els nens salvatges d'Es Mercadal han trobat una manera d'escapar-ne: guerra de globus d'aigua. Han necessitat la complicitat dels adults, i el permís parental per baixar al torrent. La parella d'ànecs muts (abans blancs, ara groc brut) que colonitza el torrent s'ho mira amb indiferència. Es preparen les municions. Tot s'hi val, globus, mànega i galleda. Galleda va!!! O també "manguerassu"!!! A xalar i a remullar-se! La calor va minvar amb les pluges intenses però té pinta que revifa. A veure si l'any que ve ho haurem de repetir!

  Fugint de la calor sufocant de Menorca em refugio uns dies a la Cerdanya, buscant la fresca de la muntanya. Són paisatges coneguts i admirats des de fa anys, que mai no et canses de freqüentar. El dia es presenta calorós, però aviat la pluja fa acte de presència i ho refresca tot. Al vespre, però, ha escampat i apareixen els cels vermellosos de ponent. No hi poden faltar les excursions tranquil·les en companyia de vaques i cavalls. Ni tampoc les visites culturals, com per exemple, a l'ermita romànica de Sant Serni de Coborriu. O Santa Maria de Talló. I encara menys els moments gastronòmics: al restaurant Grau de l'ós , a Bellver, que recomano especialment per la bona cuina i els bons preus. Se'n prepara una de bona. D'aquí a poquet esclatarà la tempesta. Però el tudó no s'espanta, viu tranquil a la seva branca.

Sorpresa! Segur que no us imaginàveu que parlaria de Groenlàndia! Aquesta vegada, però, ni la informació ni les fotos són fruit de la meva experiència, sinó del viatge que una amiga virteliana, la Rosa S., ha fet aquest estiu a un país que sembla irreal.                               Què millor que visitar un país de gel l'estiu més calorós dels últims anys? Navegant entre icebergs i balenes! Els paisatges gelats, si a més saps que han estat retratats a la nit, quan el sol de mitjanit encara no s'ha post, tenen una bellesa extraordinària. Un diamant en brut, de milions de quirats!                               No havia vist mai un mar tan encalmat com aquest. Fins i tot les balenes estan tranquil·les. Les que jo havia vist al Canadà estaven una mica alterades i rebufaven que donava gust! No sabem quant de temps duraran aquests paisatges, el que queda clar és que són una reserva no només d'aigua sinó de pau i tranquil·litat, un oasi que et fa pensar que al món encara hi ha l