laplujanomespanta

  Ja em perdonareu els que no freqüenteu l’illa de Menorca perquè no podreu apreciar al 100% aquest fantàstic article de final de temporada, ja que el títol, probablement, no us dirà res. Però per a la resta, acostumats com estem a gaudir de la secció més entranyable d’Es Diari, titulada precisament Sorprende y no Sorprende , el format us serà familiar, tot i que les meves no-sorpreses potser seran una mica més llargues que les del Diari de Menorca (i potser menys poca-soltes). Avui tanco la temporada i espero que al setembre em vinguin ganes de continuar. Segur que temes per parlar n’hi haurà, només faltarà que a mi em vingui de gust comentar-los. Avui, però, porto un sac de temes que sorprenden y no sorprenden . De manera que... som-hi SORPRENDE Y NO SORPRENDE             —QUE la psicoanàlisi (de la qual soc fan absoluta perquè serveix per explicar-ho tot sense que es pugui demostrar res) hagi passat a formar part de la d...

 UN HOMBRE MEJOR / HALF MAN Entre les múltiples produccions televisives que ens bombardegen des de totes les plataformes n’hi ha dues que m’han cridat l’atenció per la seva singularitat. En realitat són tres, però la més antiga ja no la recordo gaire, tot i que se’n va parlar molt precisament perquè trencava esquemes. Dues són del mateix creador, Richard Gadd. Es tracta de Mi reno de peluche (2024) i Half man (2026). La primera està basada en el seu espectacle unipersonal i en la seva experiència real. Parla de l’assetjament a què és sotmès un còmic per part d’una dona de físic més aviat desagradable. Allà ja es veia que Gadd capgirava els esquemes. La segona és Half Man , acabada d’estrenar a Movistar o HBOMax. Es tracta d’una producció britànica per a la BBC, i està ambientada a Escòcia. L’altra que vull comentar és Un hombre mejor , una producció noruega creada per Gjyljeta Berisha i Thomas Torjussen el 2025. Es pot veure a Filmin.es. Per què m’interessen especialment Hal...

                                      Si algú dels que em llegeix està esperant que em mulli amb temes d’actualitat com ara tots els processos judicials contra membres del PSOE (Zapatero, Leire, Begoña, hermanísimo , etc.), o del PP (Fernández Díaz, Villarejo...), que deixi d’esperar perquè no ho veurà en aquesta pàgina. Ni tan sols em pronunciaré sobre el pobre Isak Andic, que des de l’Inframon es deu estar rosegant els punys: si el van empènyer daltabaix, perquè amb els advocats que té el seu fill i la falta de proves concloents, el nen potser se n’acabarà sortint. I si va ser un accident, perquè la pena de telediario ja l’ha marcat de per vida i l’estigma de possible assassí del seu pare no se’l traurà de sobre mai més. Cada dia hi ha pistes noves, indicis surrealistes (fins i tot la terapeuta hi estaria complicada) i ja veurem com acaba. Però jo, muts! Em queden tres telenotícies abans d’...

  Jo, al més pur estil Mercedes Milà, avui he decidit ficar-me en un jardí. També podria dir que em declaro tertuliana o, subsidiàriament, cunyada. No vull dir que la periodista no sàpiga de què parla, en absolut. Només vull dir que igual que ella no té por de complicar-se la vida amb les seves entrevistes, jo no tinc por de complicar-me la vida amb la meva ignorància. I és que avui he triat el tema de l’Economia per amenitzar-vos el diumenge. No hi entenc un borrall, però abans de saber que el tema que tractaré aixecaria tanta polseguera a mi ja m’havia cridat l’atenció un dels que després ha resultat ser l’apartat més polèmic: el paper de la immigració en l’economia de Catalunya. Sí, estic parlant de l’INFORME FÈNIX , elaborat per quatre economistes de prestigi, assessorats per tres més de tant o més prestigi. No conec les afiliacions ideològiques o polítiques de cap d’ells, excepte de Guillem López Casasnovas, que fa anys que segueixo perquè és menorquí i m’agraden les seves e...