Quan fa molts anys sentia aquests crits en boca de manifestants francesos, en reportatges o documentals a la tele o al cine, em semblava que tots els que els proferien eren francesos de dretes, o d’extrema dreta, imperialistes, feixistes i altres istes pejoratius. Amb el temps vaig anar moderant les meves opinions i comprenent els diferents matisos que hi havia entre els que volien mantenir Algèria com a part indiscutible de França. No tots tenien la mateixa actitud colonitzadora. Recordo una pel·lícula en què la guerra d’Algèria era un tema col·lateral però que causava un dolor indescriptible als joves a qui afectava. Es tracta de Les roseaux sauvages (André Téchiné, 1994). Els protagonistes són joves estudiants d’últim any de secundària en una ciutat petita de la regió d’Occitània. Un d’ells és un pied-noir , un noi que ha abandonat Algèria amb la seva família, empès pel perill que corren els colons. És hostil a la independència i viu el retorn com un trauma insuperable. Un a...