laplujanomespanta

 Passem de l'Àsia Central al Mediterrani, i la calor afluixa... Meravelles conegudes de fa temps, però no per això menys admirades... Platges que freqüentem un any i un altre, sense avorrir-nos-en... Una miqueta de camp interior, a la primavera... I, per acabar,  un racó de pau i tranquil·litat... QUE CONTINUEU GAUDINT D'UN BON ESTIU!

 Us recomano la lectura d'un llibre que acaba de publicar-se: una biografia novel·lada de Thomas Mann escrita per Colm Toíbín, després de llegir els manuscrits de l'autor alemany, publicats molts anys deprés de la seva mort, i de fer moltes investigacions a partir de les obres i els testimonis dels seus descendents. Si no coneixeu Thomas Mann, ara és el moment d'entrar-hi. Si ja el coneixeu, us encantarà trobar en aquesta novel·la els referents reals que apareixen a les seves tres obres principals. Els Buddenbrook , La mort a Venècia i La muntanya màgica . També un recomano una biografia antiga de Marianne Krüll, basada sobretot en les relacions familiars tempestuoses, però que no revela les pulsions homosexuals de Mann (o almenys jo no ho recordo, la vaig llegir fa anys). I les seves obres:  i 

  Plaça Registan Plaça Registan a la nit Madrassa d'Ulugh Beg Mercat  Nata i formatge a granel Necròpolis Aeroport

 Llac de Sary Chelek Mercat d'Osh Amb el guia kirguís a Arslanbob

  No sé si seré capaç, en aquest últim escrit abans d’agafar-me unes llargues vacances, d’expressar les emocions que envolten la meva escapada a París aquesta setmana passada. Era una escapada programada fa molt temps, que va haver de ser posposada per la pandèmia, però que ara agreixo no haver-la fet fa un any perquè els meus acompanyants tenen un any més, són més madurs, ja han viscut un curs a l’institut i la llarga espera els ha fet desitjar-ho amb més delit. Escapada a París d’una àvia amb els seus nets preadolescents, no per anar a Eurodisney -Déu nos en guard!- sinó per anar a conèixer el París que vaig viure en la meva adolescència, en la meva edat madura i en la meva postmaduresa (per no dir vellesa). Cada etapa amb les seves anècdotes i les seves emocions, no sempre bones, perquè durant el franquisme hi anava a renovar-me el passaport que sabia que a Barcelona no em donarien. I cada vegada que posava els peus al Consolat pensava: aquesta vegada m’enxamparan. L’angoixa que p