PARLANT DE MASCULINITATS

 UN HOMBRE MEJOR / HALF MAN

Entre les múltiples produccions televisives que ens bombardegen des de totes les plataformes n’hi ha dues que m’han cridat l’atenció per la seva singularitat. En realitat són tres, però la més antiga ja no la recordo gaire, tot i que se’n va parlar molt precisament perquè trencava esquemes. Dues són del mateix creador, Richard Gadd. Es tracta de Mi reno de peluche (2024) i Half man (2026). La primera està basada en el seu espectacle unipersonal i en la seva experiència real. Parla de l’assetjament a què és sotmès un còmic per part d’una dona de físic més aviat desagradable. Allà ja es veia que Gadd capgirava els esquemes. La segona és Half Man, acabada d’estrenar a Movistar o HBOMax. Es tracta d’una producció britànica per a la BBC, i està ambientada a Escòcia.

L’altra que vull comentar és Un hombre mejor, una producció noruega creada per Gjyljeta Berisha i Thomas Torjussen el 2025. Es pot veure a Filmin.es.

Per què m’interessen especialment Hal Man i Un hombre mejor? Doncs perquè aborden el tema de la masculinitat d’una manera diferent, nova, com per mostrar que tenen ganes d’arraconar els mascles alfa i mostrar les debilitats i la vulnerabilitat dels homes. De vegades he parlat de pel·lícules que m’havien emocionat perquè mostraven homes sensibles, allunyats de la seguretat i empoderament que generalment els caracteritza (almenys a la pantalla). All of us estrangers, Hamnet, Manchester frente al mar... m’han emocionat precisament per la sensibilitat dels seus protagonistes masculins. Les dues sèries que comento avui són sorprenents pels homes que les protagonitzen però estan als antípodes de l’estil de les pel·lícules citades: són violentes, brutals, sòrdides, costa de no apartar la vista de la pantalla, però tot i això val la pena arribar fins al final. Això pel que fa a Hal Man. La noruega comença amb violència però es va pacificant.

Començaré per Un hombre mejor (Un home millor, subtítols en català a filmin). Aquesta sèrie combina tres temes molt actuals: les dificultats d’alguns homes per establir relacions sexoafectives (els dits incels), el poder de les xarxes tant per enganyar com per llançar missatges d’odi, i la vulnerabilitat de les dones davant les agressions sexuals. El plantejament és el següent (faig una mica d’espoiler, però és per situar l’argument): Un home noruec, que manté una relació per internet amb una dona lituana a la qual ha enviat diners per a un bitllet perquè vagi a Oslo a visitar-lo, de sobte s’adona que ha estat enganyat i que la noia l’ha estafat. Ni ha comprat cap bitllet ni vol cap relació amb ell. És una professional del sexe i de l’estafa. L’home, que té la mare en una residència mentre ell es cuida de la botiga de roba de senyora que duia ella, decebut per l’engany, i per les seves posicions antifeministes, es rebota contra una humorista que dirigeix un programa feminista a la televisió i comença a enviar missatges d’odi l’origen dels quals és immediatament descobert i ell identificat com al seu autor. Es fa públic el seu nom i se’l començar a atacar. Per tal de passar desapercebut i evitar els atacs, es disfressa de dona amb el material que hi ha a la botiga, perruques incloses. En un bar coneix un home que se l’emporta a casa seva, i després d’una bona ingesta d’alcohol i drogues, el viola. Ell es defensa com pot i el deixa mal ferit. Pel camí de retorn a casa es recollit per unes persones i portat a un centre d’agressions. Allà entra en contacte amb altres dones agredides i pren consciència del que pateixen les dones en aquestes circumstàncies. Aleshores, com en una mena de revelació, decideix col·laborar, sota l’aspecte de dona, amb una associació d’ajuda a les dones violades.  Com podeu veure, el canvi d’actitud és sorprenent. De la masculinitat fatxenda i agressiva (que parteix d’una vulnerabilitat que intenta ocultar) a la col·laboració en la reparació del mal causat per altres homes. Hi ha una trama paral·lela sobre la igualtat de gènere molt interessant, que també qüestiona la idea de masculinitat. La sèrie continua i ja no n’explico més perquè no cal. El plantejament ja ha quedat clar. Si bé el primer capítol remou una mica l’estómac, un cop el protagonista troba el seu camí el to es va calmant i entrem en una dimensió desconeguda, tenint en compte que sent un home actua com a dona i va vestit com a tal, però res a veure amb una actitud trans; és com si hagués copsat tot el drama de les agressions a les dones i es volgués redimir de la seva masculinitat. Només són quatre capítols de cinquanta minuts. Molt recomanable.

A la sèrie Half Man ens trobem amb un plantejament completament diferent. Dos nois, fills de pare i mare diferents, han estat criats des de petits per les seves mares com a germans, ja que les mares s’han convertit en parella. Els pares –referent masculí- han desaparegut i elles intenten criar-los el millor que poden. Però les personalitats dels dos nois són completament oposades: un, Niall, sensible i delicat, aviat esdevé la víctima de l’altre, Ruben, violent i fatxenda. Malgrat aquesta relació tan desigual, entre els dos “germans” hi ha una relació d’afecte i de dependència que es va transformant al llarg dels anys fins a explotar el dia del casament del Niall, quan apareix Ruben i demana de tenir una conversa amb el germà per aclarir algunes coses. L’acció abasta des de l’adolescència dels nois fins uns trenta anys més tard. Els seus camins s’han trobat i s’han separat diverses vegades. Ruben ha estat a la presó, l’altre ha intentat refer la seva vida lluny de la influència del germà “fort”, i de mica en mica, durant sis capítols, anem veient l’evolució de les dues masculinitats. L’homosexualitat de l’un, el masclisme de l’altre van agafant diferents matisos fins al capítol final on algunes confessions aclareixen el perquè d’alguns comportaments.

No vull explicar més detalls perquè aquí sí que faria espoiler i és important que anem veient de mica en mica el desenvolupament dels fets, tot i que la narració està plena de flash forwards que anticipen una mica el final.

La sèrie és, en alguns moments, extremadament violenta, i costa de continuar mirant la pantalla des del sofà i no aixecar-te per intervenir, però recomano molt no deixar-se aclaparar pel primer capítol i tenir el valor de seguir fins al final. Per tal que us en feu una idea, reprodueixo un dels comentaris que he trobat a filmaffinity perquè crec que defineix molt bé la sèrie.

"Una nauseabunda obra maestra (...) Si 'Adolescencia' de Jack Thorne debe proyectarse en las escuelas, 'Half Man' debe proyectarse en cualquier lugar donde se reúnan hombres. (...) Puntuación: ★★★★★ (sobre 5)" 

Lucy Mangan: The Guardian

Un cop fet el panegíric d’aquestes dues sèries, que parlen de masculinitats partint de casos “negatius”, m’agradaria plantejar la necessitat de començar a crear productes que mostrin masculinitats positives com a models a seguir. En aquest sentit, em va sorprendre agradablement la sèrie Mar afuera (N. López Amado i R. Aguillaume - Atresplayer o Disney+) perquè presenta un personatge masculí protagonista que és el revers de la medalla. Ambientada en un Centre de Menors al costat del mar, un dels joves, que hi acaba d’ingressar per haver mort involuntàriament un altre noi que estava abusant de la seva nòvia, intenta sobreviure defugint tots els paranys que l’entorn li presenta.  Ell no ha caigut en les drogues, ni en les pandilles de delinqüents del barri, ni en la prepotència sexual davant les noies ni en cap dels símbols que el poden fer aparèixer com a més “mascle”. El seu objectiu és sortir del centre d’internament per muntar la seva pròpia perruqueria, tenir cura de la seva nòvia i de la criatura que vindrà. Cap dels valors que mouen a la resta dels interns no va amb ell. És un personatge positiu. La sèrie és fluixeta i el guió una mica maniqueu, però em sembla molt encertat que s’abordin nous models de masculinitat a partir de personatges positius.

Fins aquí les meves recomanacions. Espero que us agradin!