FICAR-SE EN UN JARDÍ

 

Jo, al més pur estil Mercedes Milà, avui he decidit ficar-me en un jardí. També podria dir que em declaro tertuliana o, subsidiàriament, cunyada. No vull dir que la periodista no sàpiga de què parla, en absolut. Només vull dir que igual que ella no té por de complicar-se la vida amb les seves entrevistes, jo no tinc por de complicar-me la vida amb la meva ignorància. I és que avui he triat el tema de l’Economia per amenitzar-vos el diumenge. No hi entenc un borrall, però abans de saber que el tema que tractaré aixecaria tanta polseguera a mi ja m’havia cridat l’atenció un dels que després ha resultat ser l’apartat més polèmic: el paper de la immigració en l’economia de Catalunya. Sí, estic parlant de l’INFORME FÈNIX, elaborat per quatre economistes de prestigi, assessorats per tres més de tant o més prestigi. No conec les afiliacions ideològiques o polítiques de cap d’ells, excepte de Guillem López Casasnovas, que fa anys que segueixo perquè és menorquí i m’agraden les seves explicacions.

La nota prèvia de l’Informe diu el següent:

El present informe és fruit de constatar el deteriorament continuat que ha experimentat l’economia catalana els darrers vint-i-cinc anys. Un deteriorament que posa en risc la tradició productiva del país i, per tant, el manteniment del nivell de vida i de benestar que han caracteritzat Catalunya en el passat.

Quan va sortir la primera notícia sobre l’existència d’aquest informe vaig pensar: Ja hi som! Ara que semblava que l’economia anava bé ja venen uns llestos a aixafar-nos la guitarra! I no hi vaig parar més atenció. Però uns dies més tard vaig llegir un article a La Vanguardia, de Miquel Puig (sense adonar-me que era un dels redactors de l’informe), que especificava quines feines executades essencialment per immigrants aportaven riquesa i quines eren deficitàries per a l’Estat. Em va semblar molt curiós la distinció entre unes feines i altres, però no en vaig deduir que estigués demanant que no vinguessin tants immigrants (els que no aportaven riquesa, evidentment). Allà es va quedar aquell article fins que posteriorment he anat veient respostes molt enceses contra l’Informe Fènix, titllant els seus autors de racistes, xenòfobs i supremacistes. Ostres! M’hauré d’informar millor, vaig pensar. I aquí estic, intentant aportar llum a la foscor, no per un crim material sinó ideològic, per una idea que em semblava curiosa i ara resulta que és més pròpia de VOX que d’uns catalans benintencionats.

L’article de Miquel Puig a La Vanguardia (24/5) distingia entre quatre casos de feines executades fonamentalment (o exclusivament) per immigrants: els cuidadors, els peons agricultors, els riders i els empleats dels escorxadors. Basant-se en una de les conclusions de l’Informe Fènix (la davallada del PIB per càpita respecte a la UE, 8% per sota al 2000; 13%, al 2025) l’article cridava l’atenció sobre el fet que en ser feines amb salaris molt baixos, la seva contribució al sosteniment de l’Estat de benestar és inferior al cost que comporten. Això vol dir que la quantitat de persones que tenen dret a rebre serveis públics creix més ràpidament que els recursos que els financen. Aquest raonament, dit així, és argument fàcil per al programa electoral d’Aliança Catalana. A mi, però, el que em va cridar l’atenció va ser la diferent manera de catalogar les feines: cuidadors i agricultors, en positiu; riders i escorxadors, en negatiu. Per què? Si tots cobren sous baixos, per què uns es poden considerar com a saldos positius per a la societat i els altres dos no?

La idea és la següent: mentre els cuidadors s’ocupen de les persones grans o amb dependència, els familiars d’aquestes persones poden estar produint i generen una riquesa més gran que si haguessin d’estar cuidant els seus parents. Si suprimim aquest sector, forçosament minvarà la productivitat dels familiars. En el sector de l’agricultura, on els salaris també són baixos, suprimir aquestes feines vol dir quedar-se sense fruites i verdures i això, naturalment, és una aberració. El cas dels riders, en canvi, ni produeix ni beneficia ningú. Simplement permet que una colla de gent que no té ganes d’anar a la pizzeria es faci portar la pizza a casa mentre es mira un partit o la sèrie favorita. Cap valor afegit, zero. Ni cap aportació a la societat. I en el cas de l’escorxador, que sembla que és una feina absolutament necessària (si no, qui matarà el porc?) resulta que la major part del producte s’exporta, de manera que són els països estrangers els que es beneficien de la feina d’unes persones que estan subvencionades per l’Estat. Quant aporta a l’Estat i quant en rep (en forma de serveis) cada immigrant?

Vista la polèmica que ha suscitat l’Informe Fènix, me l’he baixat i me l’he mirat. No dic llegit, perquè té 127 pàgines (versió pdf) i se’m fa feixuc. Però té el detall, com si el presentessin en un Congrés, de donar-ne un abstract (resum) al començament, i d’allà he tret les següents informacions.

-    - L’informe se centra en els sectors productius en què el salari mitjà és tan baix que, al llarg de la seva vida, el que se li paga al treballador no genera prou recursos fiscals i contribucions socials per finançar els serveis públics més elementals de què gaudeixen tots els ciutadans.

-      - L’existència de sectors tant subvencionats podria tenir sentit com a mal menor per absorbir atur, però (...) han estat ocupats per immigrants i, en gran part, són de baix nivell salarial.

-   -  El creixement d’aquests sectors és perjudicial, però especialment perniciós si el beneficiari últim (el consumidor) és algú que no resideix a Catalunya. Els sectors econòmics que tenen aquestes característiques se situen, sobretot, a l’àmbit del turisme particularment el de sol i platja– i de la indústria càrnica.

-  - La dinàmica econòmica catalana de les últimes dues dècades i mitja ha estat caracteritzada per un creixement excepcionalment elevat de la població (1% anual) i per un pobre creixement de la productivitat (0,7% anual).

- L La persistència d’aquest patró planteja gravíssims problemes en forma d’accés a l’habitatge, disponibilitat de recursos (aigua, energia...), suficiència i qualitat dels serveis públics i viabilitat de la descarbonització.

Aquests són alguns dels plantejaments que ofereix el resum inicial de l’Informe. A continuació també ofereix solucions.

-          - Publicació de la balança fiscal per sectors (per saber de què estem parlant).

-          - Eliminació del tractament favorable als sectors altament subvencionats.

-          - Augment del salari mínim interprofessional.

-        - Gestionar la immigració amb criteris de qualificació i d’augment de la productivitat.

-          - Reduir la capacitat turística.

-          - Reconsiderar les polítiques d’ocupació.

-         -  Revisar la fiscalitat.

-    - Compensar les reduccions de la pressió fiscal sobre les rendes altes amb l’augment de l’IBI sobre segones residències (Toma castaña!) (El comentari és meu!)

Ho he reduït moltíssim, però no volia deixar la primera part del resum sense les conclusions.

Com ja he dit al començament, m’he ficat en un bon jardí perquè no tinc ni idea si totes aquestes mesures són progres o altament liberals. Si van a favor d’una societat més igualitària o només pretenen frenar la immigració. Els autors s’han defensat de les crítiques dient que no estan contra el turisme ni contra el treball dels immigrants, però que si continuem per aquest camí el PIB per càpita a Catalunya continuarà baixant i ens situarem a la cua d’Europa. Seria trist!

Un dels assessors, Guillem López Casasnovas s’explicava a l’Ara el 27 de maig: “L’Informe no és una crítica antiturisme (...), ni contra la immigració (...), ni contra la baixa productivitat del treball (...). Tampoc no es diu que el benestar dels catalans hagi baixat en termes absoluts (...). No es qüestiona que hi hagi sectors ajudats per les polítiques públiques (...). No s’afirma en cap moment que s’hagi de filtrar en origen la immigració (...). L’Informe Fènix només intenta identificar les activitats que actualment esbiaixen el creixement del valor afegit per ocupat. “ També és cert que el seu article comença lamentant-se que l’Informe Fènix ha fet molt rebombori entre els mitjans i els analistes però que els responsables de la política econòmica del país no han dit ni mu.

Tots els que em llegiu i hi enteneu una mica d’economia podríeu començar un debat, a veure quines idees se us acudeixen per resoldre la qüestió. O potser ho podem deixar per més endavant. Alguna cosa em diu que no tardarem gaire a tenir preocupacions molt més greus que la feina dels immigrants.