FER-NE VUITANTA (80)

 

Tenir un amic que faci vuitanta anys no és motiu per escriure res al blog. Però tenir-ne quatre, tots homes, que a més els fan entre l’1 i el 8 de febrer (tots Aquari) és una casualitat tan gran que m’ha fet gràcia ressaltar-ho. Avui, doncs, els vull felicitar, i quina felicitació pot ser més adequada que la de Marilyn Monroe al President Kennedy? No està bé que m’hi compari (ella hi sortiria perdent!), perquè jo felicito quatre persones alhora, que no són presidents, però que estan vives i han arribat als vuitanta.

HAPPY BIRTHDAY TO (ALL OF) YOU, DEAR FRIENDS!

A tots fa moltíssims anys que els conec, per motius diferents; no són excompanys de militància ni de feina, tot i que, amb alguns, alguna lluita hem compartit. Si l’amistat ha arribat fins avui és perquè hem sabut trobar allò que ens unia i ho hem cultivat. Amb uns he compartit cerveses memorables, amb altres excursions amb caiac meravelloses, també passejades en barca i sessions de cinefòrum progres, o intimitats romàntiques al París de la meva gairebé adolescència. I quan recordo tot això no puc deixar de pensar que han tingut sort d’arribar fins aquí, en més o menys bona salut física, però en perfecta salut mental, que espero que els permeti apreciar les bromes que pugui fer sense molestar-se.

No soc gaire partidària de l’astrologia, però he anat a buscar a la Viquipèdia les característiques dels Aquari. He trobat això: obstinat, testarrut, dogmàtic, sagaç, innovador, genial, sociable, idealista, intuïtiu, rebel, franc, individualista, intel·ligent, líder, encantador, impredictible, enigmàtic, progressista, racional... En fi, no sé si queden adjectius al diccionari. Jo soc negada per a la psicologia, no puc atribuir aquestes qualitats (o defectes) amb precisió a cap d’ells. Agafeu els que creieu que us defineixen; dels altres no en feu cas. Ah, sí, afegiu també narcisista (un ja sap que va per ell).

Fa deu anys dues d’aquestes persones en van fer setanta i ho vam celebrar junts. I la festa que vam fer va ser tan sonada que l’hem recordat moltíssimes vegades. Coincidia que ells dos i una tercera persona que ja no hi és havien fet la Primera Comunió l’any del Congrés Eucarístic i vam reproduir la desfilada religiosa del 1952 amb Bisbe, escolà, Guàrdies civils, feixistes i beates incloses. Si per una banda el record d’aquell aniversari ens fa somriure, per l’altra és un punt d’inflexió per al grup que ho celebràvem: l’endemà el Marçal, que feia d’escolanet, es va començar a trobar malament. Va ser el començament del final. Pocs anys després ens va deixar el Jose Baixas.

Fer-se gran és el que té, mirar enrere i recordar els que no hi són. Però això només una estoneta. Avui el que hem de fer és celebrar que teniu la sort d’haver arribat als vuitanta i que teniu una amiga simpatiquíssima que us fa sortir al blog com si fóssiu el gran Rod Steward que, per cert, també n’acaba de fer vuitanta i que té una marxa sensacional. Us adjunto el vídeo per tal que en prengueu exemple. Us vull veure movent el culet com ell!

Sé que hauria d’acabar l’article amb el nom i les fotos dels quatre afortunats que en feu vuitanta, però la meva proverbial discreció m’ho impedeix. No estic segura de la vostra reacció, i no m’arrisco a perdre amistats ara que jo també m’estic fent vella. Només puc dir que dos viuen a Madrid i dos a Barcelona. Dos fan l’aniversari el mateix dia (ja és casualitat!). I no afegeixo més informació perquè això no és un joc de lògica!  A TOTS QUATRE, QUE TINGUEU UN FELIÇ ANIVERSARI! ENS VEUREM ALS NORANTA!