Passa al contingut principal

RUTES INTERIORS: Camins de l'ànim

 Aquestes són rutes interiors, de l'ànim o de l'ànima, segons com t'ho miris.

LA NOSTÀLGIA : Dos records de l'estiu del 62, ara fa seixanta anys: la mort de Marilyn Monroe i el meu primer nòvio, 15 anys, dos records que sempre aniran junts.

LA SORPRESA: Contra tot pronòstic, l'illa no està tan plena com l'any passat, ni de gent ni de barques. Han trobat altres destins. Que bé, fantàstic!

LA POR: Cada dia em desperto amb la por de trobar al diari l'anunci de restriccions d'aigua i al termòmetre, la pujada d'un grau més. 36 graus i només 50% d'humitat, l'infern!

EL PLAER: Una excursió en barca a la Pregonda, a primera hora del matí, mar en calma, sense gent, i unes ensaïmades de primera!!! Els peixos s'acostaven a demanar les engrunes.

EL REMORDIMENT: Tinc gens d'assassina que he transmès al meu net. Ja ho veieu a la foto, assassinades una a una amb la pala, mètode sostenible d'execució, com el sastrecillo valiente, que de un golpe mató a siete. Em sap greu ser tan dolenta!

L'AVORRIMENT: Sempre la mateixa cançó política; n'hi ha prou que el Gobierno dicti unes normes perquè a l'oposició li falti temps per dir que no li semblen bé. Alguna vegada podrien pensar en el bé del país i donar exemple de responsabilitat? Es veu que no.

L'ESPERANÇA: Aquí la llista serà més llarga: Que s'acabi la calor, que la tardor no sigui calenta políticament (Parlament de Catalunya), que s'acabi el conyàs del COVID, que el Barça guanyi la lliga, que em toqui l'euromillones, etc...


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

EL SIMBOLISME DE LES ORENETES

  Diuen en castellà que una golondrina no hace verano , donant per suposat que l’estiu és una època desitjada, com així és en general. Quan veiem aparèixer les primeres orenetes, al febrer o al març, sabem que s’acosta la primavera, que les flors esclataran per tot arreu, que sentirem els ocells cantar als arbres del carrer, que el sol lluirà amb més intensitat, i que nosaltres començarem a fer plans per a les vacances. Després, quan ja les tenim aquí en estols abundants, comencem a preocupar-nos per si fan el niu sobre el nostre balcó o sota la nostra teulada, per si haurem d’estar netejant les caques cada dia, per si ens en caurà una al cap... Els nius d’orenetes no es poden tocar, estan protegits, com així ha de ser. Al menys que hi hagi alguna espècie al món que no es vegi foragitada de casa seva com si no hagués pagat el lloguer! Però les orenetes no es queden al niu tota la vida, quan comencen a veure que van maldades, que s’acosta el mal temps i que les temperatures baixen...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PERFILS PSICOLÒGICS

  M’acabo d’assabentar que tinc un perfil psicològic. Jo em pensava que això només s’aplicava als assassins en sèrie, però estava equivocada. Jo també en tinc un i, en sèrie, només he matat mosques. Soc una gran lectora de novel·la policíaca, com ja he explicat moltes vegades, i no cal que continuï defensant el valor literari del gènere policíac. Novel·la social cent per cent, i amb això està tot dit.   És veritat que les primeres que vaig llegir estaven més basades en la intel·ligència del detectiu per trobar el culpable que en la descripció de la societat on es desenvolupava la trama. Parlo d’Hercule Poirot, Gideon Fell, Sam Spade o Philippe Marlowe, tot i que aquest   darrer ja tenia un perfil bastant particular. Però la idea del perfil psicològic no va arribar fins molt més tard, amb les novel·les de Michael Connelly i el seu detectiu Harry Bosch, que encarregaven a l’FBI   la descripció psicològica de l’assassí, basant-se en l’estudi de múltiples casos anterio...
4 comentaris
Més informació

UNA MICA D'ESPERANÇA

                                                  Ja fa més de deu anys que he perdut el contacte diari amb adolescents. No freqüento els instituts més enllà del dels meus nets, i d’escoles, exactament igual, la dels meus nets petits. Tant l’un com l’altra m’han demanat col·laboració com a àvia en els projectes que tenen entre mans. A l’Institut Angeleta Ferrer, jo i altres avis vam ser entrevistats pels nostres nets, guiats pel tutor corresponent, sobre el temps de la nostra infància i adolescència, i amb els resultats van elaborar una obra de teatre que reproduïa els trets característics de l’època franquista. Vaig assistir a “l’estrena” i em va fer gràcia veure què hi havia de coincident amb el meu passat i què de diferent, ja que els alumnes tenien avis procedents de la geografia espanyola més enllà de Catalunya. Per a ells també va ser una experiència enriqui...
3 comentaris
Més informació