Aquestes són rutes interiors, de l'ànim o de l'ànima, segons com t'ho miris.
LA NOSTÀLGIA : Dos records de l'estiu del 62, ara fa seixanta anys: la mort de Marilyn Monroe i el meu primer nòvio, 15 anys, dos records que sempre aniran junts.
LA SORPRESA: Contra tot pronòstic, l'illa no està tan plena com l'any passat, ni de gent ni de barques. Han trobat altres destins. Que bé, fantàstic!
LA POR: Cada dia em desperto amb la por de trobar al diari l'anunci de restriccions d'aigua i al termòmetre, la pujada d'un grau més. 36 graus i només 50% d'humitat, l'infern!
EL REMORDIMENT: Tinc gens d'assassina que he transmès al meu net. Ja ho veieu a la foto, assassinades una a una amb la pala, mètode sostenible d'execució, com el sastrecillo valiente, que de un golpe mató a siete. Em sap greu ser tan dolenta!
L'AVORRIMENT: Sempre la mateixa cançó política; n'hi ha prou que el Gobierno dicti unes normes perquè a l'oposició li falti temps per dir que no li semblen bé. Alguna vegada podrien pensar en el bé del país i donar exemple de responsabilitat? Es veu que no.
L'ESPERANÇA: Aquí la llista serà més llarga: Que s'acabi la calor, que la tardor no sigui calenta políticament (Parlament de Catalunya), que s'acabi el conyàs del COVID, que el Barça guanyi la lliga, que em toqui l'euromillones, etc...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari