Salta al contingut principal

RUTES SEPTENTRIONALS: GROENLÀNDIA


Sorpresa! Segur que no us imaginàveu que parlaria de Groenlàndia! Aquesta vegada, però, ni la informació ni les fotos són fruit de la meva experiència, sinó del viatge que una amiga virteliana, la Rosa S., ha fet aquest estiu a un país que sembla irreal.

                             

Què millor que visitar un país de gel l'estiu més calorós dels últims anys? Navegant entre icebergs i balenes!


Els paisatges gelats, si a més saps que han estat retratats a la nit, quan el sol de mitjanit encara no s'ha post, tenen una bellesa extraordinària. Un diamant en brut, de milions de quirats!

                             

No havia vist mai un mar tan encalmat com aquest. Fins i tot les balenes estan tranquil·les. Les que jo havia vist al Canadà estaven una mica alterades i rebufaven que donava gust!


No sabem quant de temps duraran aquests paisatges, el que queda clar és que són una reserva no només d'aigua sinó de pau i tranquil·litat, un oasi que et fa pensar que al món encara hi ha llocs que sembla que hagin estat acabats de crear. Així deuria ser el Paradís, i no aquell hort ple de pomeres i altres arbres que segur que eren un camp abonat per als mosquits!


Si després de veure aquestes fotos no aneu a una agència de viatges a programar-vos l'estiu que ve, és que esteu desaprofitant una ocasió magnífica per tocar el cel amb la punta dels dits! Jo me n'hi vaig ara mateix!

© per a les fotos: Rosa Samaranch

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

UNA MICA D'ESPERANÇA

                                                  Ja fa més de deu anys que he perdut el contacte diari amb adolescents. No freqüento els instituts més enllà del dels meus nets, i d’escoles, exactament igual, la dels meus nets petits. Tant l’un com l’altra m’han demanat col·laboració com a àvia en els projectes que tenen entre mans. A l’Institut Angeleta Ferrer, jo i altres avis vam ser entrevistats pels nostres nets, guiats pel tutor corresponent, sobre el temps de la nostra infància i adolescència, i amb els resultats van elaborar una obra de teatre que reproduïa els trets característics de l’època franquista. Vaig assistir a “l’estrena” i em va fer gràcia veure què hi havia de coincident amb el meu passat i què de diferent, ja que els alumnes tenien avis procedents de la geografia espanyola més enllà de Catalunya. Per a ells també va ser una experiència enriqui...

CITA PRÈVIA PER A LA LOBOTOMIA

  Aviso d’entrada que els meus coneixements sobre neurocirurgia són escassos. Tot ho he après a les pel·lícules: Frances, Alguien voló sobre el nido del cuco, De repente el último verano.. ., o El plan , on vaig aprendre que les emocions depenen d’unes estructures denominades sistema límbic, que queda desconnectat si t’intervenen en el còrtex prefrontal. Però la que més m’ha il·lustrat és una sèrie d’argument infumable que porta per títol El jardinero (Netflix), on un noi, que ha perdut la capacitat d’experimentar emocions a causa d’un accident que li va aixafar el lòbul frontal, és induït per la seva mare a actuar com a sicari donat que no li produeix cap efecte emocional. El noi mata com qui es pren unes braves, enterra els morts sota el jardí i aconsegueix un espai ufanós que riu-te’n dels hivernacles del Maresme. Però un dia les coses es torcen perquè li creix un tumor que li reviscola la part frontal i li tornen les emocions, entre elles, l’amor. Si això és científic o és ciè...

ELS PERFILS PSICOLÒGICS

  M’acabo d’assabentar que tinc un perfil psicològic. Jo em pensava que això només s’aplicava als assassins en sèrie, però estava equivocada. Jo també en tinc un i, en sèrie, només he matat mosques. Soc una gran lectora de novel·la policíaca, com ja he explicat moltes vegades, i no cal que continuï defensant el valor literari del gènere policíac. Novel·la social cent per cent, i amb això està tot dit.   És veritat que les primeres que vaig llegir estaven més basades en la intel·ligència del detectiu per trobar el culpable que en la descripció de la societat on es desenvolupava la trama. Parlo d’Hercule Poirot, Gideon Fell, Sam Spade o Philippe Marlowe, tot i que aquest   darrer ja tenia un perfil bastant particular. Però la idea del perfil psicològic no va arribar fins molt més tard, amb les novel·les de Michael Connelly i el seu detectiu Harry Bosch, que encarregaven a l’FBI   la descripció psicològica de l’assassí, basant-se en l’estudi de múltiples casos anterio...