PELS SEUS FETS ELS CONEIXEREU

Mateu 7, 16

Un dia més el comportament dels humans durant aquesta pandèmia em dóna motius per reflexionar i sembla que hagi d’anar a buscar els símils al fons de la meva formació cristiana de la qual ja sabeu què en penso. Però no ho puc evitar, és el primer que em ve al cap.

Volia deixar el tema d’avui per a més endavant, per no atabalar la gent que em segueix i donar una mica de marge als lectors. Però altre cop la premsa del dia  m’ataca amb aquest titular: “D’herois a malvats: l’assetjament de sanitaris”. Ahir ja em vaig quedar horroritzada quan vaig saber que a una ginecòloga de Barcelona casada amb un xinès li havien pintat el cotxe amb aquest missatge: RATA CONTAGIOSA. A més, li havien punxat dues rodes. Es pot ser més salvatge? I em pregunto: fins on pot arribar la misèria humana per veure en una metgessa un enemic per a la comunitat? Un altre cas sentit a la tele: una caixera o dependenta d’un súper que comparteix pis  i la fan fora perquè podria contagiar els altres residents.  És pot ser més egoista? Se n’ha hagut d’anar a un hotel. Una altra caixera a Cartagena es troba un escrit de la comunitat de veïns que la inviten a deixar el pis on viu amb el seu fill pel perill que significa la seva feina. Un soldat professional amb base a la comunitat de Madrid, que vivia en una habitació llogada, ha hagut de marxar per pressions de la mestressa del pis. Per una vegada que l’exèrcit fa funcions pacífiques i solidàries... Què passaria si alguna d’aquestes persones tan espantades es trobés que necessita atenció per part d’aquella ginecòloga, o d’aquella caixera, o d’aquell soldat? La rebutjaria? O li demanaria si us plau, cuida’m? Potser totes aquestes persones tan insolidàries surten cada dia a les 20:00 al balcó a aplaudir, de lluny, tots els que en aquests moment estan a primera línia perquè els que ens quedem a casa puguem sortir com més aviat millor.

No crec que els que han fet pintades i penjat cartells siguin persones especialment ignorants. A la televisió podem veure cada dia els consells per mantenir-se lluny del contagi, a les xarxes veiem milions de consells i explicacions sobre el funcionament del virus, les mesures d’higiene, l’eficàcia dels tests; no podem dir que no estem informats. Diu una carta a La Vanguardia d’un pneumòleg que ells no volen contagiar el virus, el que voldrien contagiar és l’esperit de solidaritat que els impregna a tots ells, com també als dependents dels supermercats, als transportistes, als empleats de la neteja, a les forces de seguretat, i a tots els que estan a primera línia. Però l’esperit solidari no es pot encomanar, t’ha de sortir de dins.

Independentment de les accions legals que es puguin dur a terme per amenaces o coaccions, m’agradaria que, quan tot això hagi passat, tots aquests insolidaris fessin examen de consciència (un altre concepte cristià) i sense necessitat de confessar-se, fessin allò que en dèiem “propósito de la enmienda”. La resta seguirem donant suport a tots aquells professionals que des dels seus àmbits d’actuació ens han permès mantenir-nos sans i estalvis, o bé han tingut cura dels nostres conciutadans de la millor manera que els ha estat possible. Pels seus fets els coneixereu.

 I de passada voldria fer una estirada d’orelles a tots aquells polítics que en un moment determinat van pensar que retallar les inversions en serveis tan bàsics com sanitat i educació no tindria cap conseqüència. Doncs mireu!