No m’he fet d’Unió de Pagesos, no patiu. Només és que acabo de tornar de Galícia d’un viatge una mica diferent dels que hi havia fet fins ara. Coneixia les zones més freqüentades de la costa, amb les seves platges i poblets entranyables. De l’interior, pràcticament només Santiago i els voltants. Em faltava la Galícia profunda que he descobert a la Ribeira Sacra. Dues coses em cridaven l’atenció: els canyons del Sil i el vi que s’hi produïa. En tenia referències per fotografies o havia tastat algun godello d’aquella zona, però poca cosa més. Quan tens l’oportunitat de viatjar amb algú que t’explica les característiques del país, totes les idees prèvies canvien i et sens més proper a la gent, els entens millor; allò de si van o venen ja no et sembla un acudit, i t’adones que darrere de les seves activitats hi ha un profund amor a la terra i a l’arrelament que hi tenen. La primera cosa que vaig aprendre navegant per les aigües del Sil és que la ribera nord i la ribera sud tenen u...