No hi ha com un grup d’amics incondicionals
per celebrar la litúrgia del Divendres Sant. El nostre passat judeo-cristià no
ens ha impedit deixar de banda les processons per fer la nostra celebració
particular. Ja fa anys que vam decidir promiscuar, com els liberals parisencs
del segle XIX, o sigui, fer tot el contrari del que fan els fidels catòlics,
sense ni el més mínim propòsit d’ofendre’ls, però sí de marcar el nostre
distanciament amb el dogma. A l’abril de 2020, en ple confinament, ja vaig
penjar un article sobre el mateix tema. Em sembla que es deia Enyor de Menorca en Divendres Sant.
Busqueu-lo si voleu saber de què van aquests Divendres Sants a Menorca amb els
amics.

En aquell confinament, cadascú de nosaltres a
casa seva de Barcelona, no vam poder celebrar la trobada habitual. Però aquest
any ja hem deixat la pandèmia molt enrere i ni ens en recordem. Malgrat la
quantitat de temes transcendents que hi hauria per parlar durant el dinar,
nosaltres en vam trobar un d’actual sobre el tema de les llengües: ja que som
una comunitat bilingüe (això diuen), ja que hem rebut l’educació bàsica en
castellà, anem a veure com dominem ambdues llengües. Sobre el català no hi ha
res a dir perquè és la nostra llengua habitual. Podrem emprar els mots més
escaients o els que ens són més còmodes, però el parlem bé. Ara bé, quan
analitzem el nostre castellà, el ventall és molt més ampli. Va del castellà de
puta pena (amb perdó), quan ja estem farts d’esforçar-nos, al castellà més
funcional, i pel camí ens hem deixat una llengua que quan érem petis/joves
dominàvem no només en la comprensió, sinó també en l’expressió. Teníem, i
tenim, un domini molt alt del castellà a nivell de comprensió, però hem reduït
molt l’àmbit d’expressió. Avui, però, no pretenc pontificar sobre
sociolingüística, per això vaig directe al gra: un dels comensals del dinar de
Divendres Sant, l’August, ens ha il·lustrat sobre el domini del castellà que de
jovenet ja tenia i que va poder exhibir a la ràdio en una entrevista allà pels anys
seixanta. Per si hi ha algú que no ho sàpiga (ja que Felipe Sexto ha dit que no
es va prohibir mai el català), la ràdio, en aquells anys, era tota en castellà.
Poc abans d’enfrontar-se a un temible rival en un partit decisiu, li van fer
una entrevista on l’August, jugador de “balón volea” de l’Hispano-francès (poca
broma!), va definir l’equip contrari, el Dynamo de Bucarest, com un “valladar
inexpugnable”. Algú és capaç, actualment, d’utilitzar una expressió més
genuïnament castellana? Tota la seva família, que estava seguint l’entrevista,
va quedar anonadada amb el domini de
la llengua de Cervantes que tenia el xicot. La panadera que els van clavar
els romanesos va ser gloriosa. Realment eren un valladar inexpugnable! Quan va explicar aquesta anècdota, enmig del
dinar de promiscuació en què el principal objectiu és menjar i beure sense
mesura (i no pas tenir converses sobre sociolingüística), amb els amics, ens
vam fer un tip de riure, i jo, personalment, vaig decidir que seria el tema del
proper blog.

En realitat, ni el bilingüisme, ni la
promiscuació, ni la transgressió judeo-cristiana ens importen un rave. Si
continuem un any rere un altre reunint-nos el Divendres Sant a Menorca en un
acte gastronòmic és perquè no volem perdre els lligams d’amistat que ens
uneixen. Sabem que tenim una cita inexcusable,
que per més vellets que ens anem fent (alguns, d’altres encara són
joves), no volem perdre’ns aquesta celebració. Malauradament ja no som els
mateixos del primer dia, pel camí hem perdut el Marçal, el Jose, i potser l’any
que ve faltaré jo o un altre, però els que vagin quedant mantindran el
compromís de trobar-nos i de celebrar aquest fet amb la il·lusió i la llibertat
del primer dia, que va ser, per qui no se’n recordi, fa més de quaranta anys.
👏👏👏👏 una de la colla. B.
ResponEliminaPanadera. Aquest mot només l'he sentit a les terres de parla catalana. De castellà no en té res. No està recollit ni per la RAE, ni pel María Moliner (que és del que més m'hi refiu). Contràriament, és definit pel Diccionari com a sinònim de "pallissa" i d'altres paraules de significat més o menys semblant, com ara "esbatussada" o "estomacada".
ResponEliminaPerdó pel "refiu"
Elimina