Salta al contingut principal

SEGONA BENVINGUDA

Amigues i Amics, sigueu benvinguts a aquest nou blog que he creat perquè el primer es penjava constantment. He triat un servidor diferent i conegut, que és el que utilitzen alguns dels bloguistes que segueixo, i que veig que sempre està actiu.

Així que l'anterior torni a estar disponible intentaré passar aquí tots els textos d'allà, i si me'n surto, és que sóc doble crack!

Encara no he après com posar-hi fotos, però segur que també acabaré sabent-ho fer. 

Desitgeu-me sort!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

UNA MICA D'ESPERANÇA

                                                  Ja fa més de deu anys que he perdut el contacte diari amb adolescents. No freqüento els instituts més enllà del dels meus nets, i d’escoles, exactament igual, la dels meus nets petits. Tant l’un com l’altra m’han demanat col·laboració com a àvia en els projectes que tenen entre mans. A l’Institut Angeleta Ferrer, jo i altres avis vam ser entrevistats pels nostres nets, guiats pel tutor corresponent, sobre el temps de la nostra infància i adolescència, i amb els resultats van elaborar una obra de teatre que reproduïa els trets característics de l’època franquista. Vaig assistir a “l’estrena” i em va fer gràcia veure què hi havia de coincident amb el meu passat i què de diferent, ja que els alumnes tenien avis procedents de la geografia espanyola més enllà de Catalunya. Per a ells també va ser una experiència enriqui...
3 comentaris
Més informació

CITA PRÈVIA PER A LA LOBOTOMIA

  Aviso d’entrada que els meus coneixements sobre neurocirurgia són escassos. Tot ho he après a les pel·lícules: Frances, Alguien voló sobre el nido del cuco, De repente el último verano.. ., o El plan , on vaig aprendre que les emocions depenen d’unes estructures denominades sistema límbic, que queda desconnectat si t’intervenen en el còrtex prefrontal. Però la que més m’ha il·lustrat és una sèrie d’argument infumable que porta per títol El jardinero (Netflix), on un noi, que ha perdut la capacitat d’experimentar emocions a causa d’un accident que li va aixafar el lòbul frontal, és induït per la seva mare a actuar com a sicari donat que no li produeix cap efecte emocional. El noi mata com qui es pren unes braves, enterra els morts sota el jardí i aconsegueix un espai ufanós que riu-te’n dels hivernacles del Maresme. Però un dia les coses es torcen perquè li creix un tumor que li reviscola la part frontal i li tornen les emocions, entre elles, l’amor. Si això és científic o és ciè...
2 comentaris
Més informació

DIX ANS, ÇA SUFFIT!

                                                  Dix ans, ça suffit ! Aquesta era la consigna que duien les pancartes que enarboraven els estudiants francesos del maig del 68. Es referien a De Gaulle i als deu anys del seu govern. L’invitaven a marxar. Jo agafo la mateixa pancarta i dic el contrari: Dix ans, ça suffit! Torna, Marçal! Deu anys que va marxar i en el meu cap cada dia demano que torni. Són fantasies que mai he pres per realitats, no soc tan il·lusa. Des del minut zero he sabut que no hi havia marxa enrere, però això no treu que no m’imagini com seria la meva vida si ell encara fos aquí. Avui fa deu anys. Quan ho comento amb els amics em diuen: ja fa deu anys? Sé que tots el trobem a faltar, perquè el Marçal, si tenia una qualitat, era que no passava desapercebut. Sempre tenia un paper a jugar, ell no es quedava mai enrere, sempre havia de donar l...
2 comentaris
Més informació