DRAGON KHAN o RODALIES? TRIA LA TEVA AVENTURA!

 

El 20 de març passat, aquell dia que, segons Serrat, duia la primavera a la bandolera, hi havia convocada a Barcelona una gran manifestació d’ensenyants per exigir al Departament d’Ensenyament una negociació seriosa sobre les seves condicions de treball i els seus sous. Jo havia de ser a Granollers a les 17:15 i vaig decidir anar-hi en tren. Comença l’aventura!

Uns dies abans havia consultat la pàgina web de RENFE i m’havia donat les següents informacions: un tren a les 15:55 que arribava a Granollers a les16:27 i un altre a les 16:06 que arribava a les 16:36. Fins al lloc on havia d’anar hi tenia uns quinze minuts. Vaig decidir que agafaria el de les 16:06.

El que jo no sabia, tot i que en tenia informacions diverses per la premsa i algunes amigues que solen agafar la RENFE aquests últims mesos, és que el que digui la pàgina web i la realitat són dues coses ben diferents. Tot i això, penso que és millor anar-hi en tren que agafar el cotxe, de manera que cap a quarts de quatre surto de casa i em planto a l’estació de Passeig de Gràcia. Haig de dir que feia temps que no agafava la RENFE per anar més enllà de la Zona 1. Com que tinc una T-Mobilitat 1 zona i només solia anar a El Prat, mai havia de passar per taquilla. Arribo, doncs, a Passeig de Gràcia i me’n vaig a una màquina. Em proposa diversos títols de viatge, cap dels quals era un bitllet senzill per anar a Granollers-centre. Intento trobar la manera de veure on puc introduir la meva destinació, però la màquina no em deixa. Observo que dues màquines més enllà n’hi ha una que mostra una graella amb lletres on pots introduir el nom de la teva destinació. M’hi acosto i ho faig. Aleshores em comença a preguntar si tinc un títol de transport on em pugui introduir la meva petició. Li dic que no. Doncs introdueix el teu nom i cognoms. Ho faig. Ara introdueix el teu DNI. Ho faig. Tot això per un bitllet senzill a Granollers. Em proposa no sé què, que no entenc, i decideixo que ja en tinc prou. Deixo la màquina penjada i me’n vaig a la taquilla.

-          Miri, li dic, només vull un bitllet senzill a Granollers, si pot ser d’anada i tornada, i la màquina m’està proposant un munt de coses que no entenc.

-          Aquí té un abonament de deu viatges.

-          Però jo només hi vull anar avui. No hi tronaré mai més. No penso pagar deu viatges.

-          Senyora, és gratuït.

-          Gratuït?

-          Sí.

-          Doncs que bé!

Agafo l’abonament i me’n vaig a la via 1, que és la que solia agafar quan anava al Prat, sense pensar. Quan arribo a l’andana veig que anuncien el proper tren a l’Aeroport. Ostres!, penso, això va cap al sud i jo he d’anar cap al nord. M’he equivocat de via. He d’anar a la 2. Pujo al vestíbul i abans de baixar a la 2 miro la pantalla informativa. Efectivament, a les 16:06 tinc un tren a Sant Celoni, a la via 2. Baixo i espero.

Ja he dit que era el dia de la gran manifestació d’ensenyants, que havia estat multitudinària. Ja havia passat l’hora de dinar, de manera que tots els que havien vingut de comarques se’n tornaven a casa. Miro les pantalles de l’andana i el que hi veig no té res a veure amb el que jo esperava. Arriba un tren a les 15:52 o 15:53 que va a Figueres. Com que jo havia vist a la pàgina web que el de les 15:55 anava a Granollers, penso que potser el puc agafar, però quan apareixen les parades em quedo de pedra: de Barcelona-El Clot no torna a parar fins a Sant Celoni. No para a Granollers! Per tant, no em serveix.

Mentrestant anuncien uns trens a hores posteriors a les 16:06 que només van fins a l’Estació de França. I el que anava a Sant Celoni? Ni rastre.

L’estació, que quan hi he baixat jo estava bastant buida, s’ha anat omplint de gent amb samarretes grogues, pancartes, megàfons, nens i restes de la gran manifestació. Espero que no vagin tots a Granollers, penso jo. Amb la meva innocència, candidesa, ingenuïtat i altres defectes, m’havia imaginat que podria anar còmodament asseguda i duia un llibre gruixudet a la bossa per passar de manera amena els trenta o trenta-cinc minuts que dura el trajecte. Santa innocència!

Al cap d’una estona la pantalla anuncia un tren a les 16:21 a Sant Celoni i un altre a les 16:21 a Figueres. Tots dos alhora? Com s’ho faran? El de les 16:06 ha desaparegut del tot i ja són les 16:10 o més. M’hi hauré de fixar bé, que no agafi el de Figueres i em trobi que ha passat de llarg de Granollers. Al final anuncien per la megafonia que el proper tren va a Sant Celoni i para a Granollers. La feina que tinc aleshores per situar-me a primera fila a veure si pillo porta i quan obrin, entro la primera. Però no tinc sort. Em quedo just entre els dos vagons i quan accedeixo al tren tota la marabunta ha entrat abans que jo i em quedo sense lloc. Veig un seient lliure, però dues noies amb samarreta groga fan que hi segui un nen d’un sis anys i jo em quedo dreta. El senyor del costat, un home amb aspecte estranger i una gran maleta, s’aixeca per deixar seure i una de les noies indica a l’altre nen que s’hi assegui. Però jo soc més llesta i m’hi assec primer. La noia de la samarreta groga, mare de les criatures, m’esbronca per haver-li impedit al seu fill que s’hi assegui. Mira, li dic, tinc 78 anys, i tu que et dediques a l‘ensenyament hauries de saber que a la meva edat tenim unes necessitats especials i ens mereixem un respecte. A més, el nen cap entre l’altre nen i jo. Les dues noies de la samarreta groga, que no sé si eren mares, mestres o totes dues coses, consideraven que els seus nens de sis anys tenien més dret a seure que una vella de 78. No anem gens bé!

Un cop asseguda, trec el llibre i començo a llegir. El tren va continuar el seu recorregut i va arribar a Granollers a les 16:52. Encara tenia temps d’arribar a l’hora al meu destí.

Si em donen a triar entre el Dragon Khan i Rodalies, per descomptat que trio el primer. No té sorpreses, saps el que et trobaràs. A Rodalies, no. Desgraciadament, aquest és el pa de cada dia per a milers d’usuaris que necessiten el servei per desplaçar-se a la feina o allà on convingui. La meva experiència d’un dia m’ha deixar servida!

Potser us preguntareu: què hi anaves a fer a Granollers? La resposta, al proper capítol.

                                                            Joan Manuel Serrat - 20 de març