ANY NOU, PRINCIPIS NOUS

 

Jo, com tothom, cada començament d’any faig uns propòsits de millora com ara deixar de fumar, començar la dieta, fer més exercici, deixar de beure bourbon, no capficar-me amb la política i bla, bla, bla. Tots són propòsits antics, perquè cada any són els mateixos. Però aquest any he decidit que el meu propòsit serà un de sol: canviar de principis.

Com a bona marxista que soc des de fa temps, m’he aplicat aquella famosa frase de Groucho que diu: Tinc uns principis, però si no us agraden, en tinc uns altres. Tal com està el món crec que és convenient canviar de principis, si no volem acabar al frenopàtic.

Per exemple, el problema de la immigració l’hem d’abordar d’una altra manera. Ja ens ho diu la Unió Europea, que és el reservori occidental dels principis més humanitaris. Prou de veure aquests migrants sense papers i sense feina, arrossegant-se pels carrers, dormint al ras, que donen una mala imatge terrible. Construïm uns camps de refugiats en països “amics” on traslladarem tota aquesta gent, molts d’ells demandants d’asil, fins que se’n cansin. Això sí, vetllarem perquè gaudeixin de tots els drets que voldríem per a nosaltres i de cap manera permetrem que siguin com “camps de concentració”. No pot ser que per culpa d’aquesta gent els governs liberals vagin desapareixent dels nostres països per donar pas a governs d’extrema dreta. La Unió Europea ha de fer alguna cosa. Doncs d’acord. Canvio el meu principi. Ara ja no em sembla tan malament que no vulguem integrar els que arriben de fora. És que si no posem algun fre als nouvinguts els europeus acabarem en minoria. I això no pot ser de cap manera.

Un altre principi que canviaré serà el de votar per ideologia. Votaré aquell que tingui més probabilitats de guanyar, independentment del que representi. Ja estic tipa de votar pensant amb el cap i posant espelmetes a santa Rita (patrona dels impossibles) per tal d’allunyar la possibilitat d’un govern de dretes. Perquè si la política d’un govern d’esquerres és fiar-ho tot a l’esperança que l’actuació política de Vox portarà els seus votants massivament a les urnes per frenar l’extrema dreta, el fracàs està servit. És d’una gran irresponsabilitat, perquè la decepció porta a no votar, com s’ha demostrat a Extremadura. Per això més val estar amb els que guanyaran i així no ens emportem cap decepció. Ja vindran altres temps. Total, això de la política és cíclic. Ara toca una temporada d’extrema dreta. Si acabarà amb un holocaust o amb alguna cosa pitjor no serà pas per culpa meva. Jo no he començat, només m’adapto. També podria ser que quan governin Vox+PP ho facin tan malament que tota la població en prengui consciència i a la següent legislatura votin tots a partits d’esquerres, que ja s’hauran reciclat i hauran trobat el recte camí que els durà a la victòria. Això si no s’han aniquilat els uns als altres mentrestant.

Un altre principi que crec que hauré de canviar, tot i que encara m’ho estic pensant, té a veure amb l’urbanisme. En pocs anys Catalunya ha passat de 6 milions d’habitants a 8 milions. On els posem a viure tots aquests nouvinguts? Fins i tot suposant que tinguin diners per pagar un lloguer, el dèficit d’habitatge és molt alt. Ni que volguéssim tindríem sol lliure per edificar. Barcelona i l’àrea metropolitana estan saturades. No ens podem estendre terra endins perquè no podem omplir de ciment boscos i prats. L’hàbitat dispers, aquell model de la caseta i l’hortet (o del xalet adossat) és altament insostenible. Model caducat, pel que representa de despesa en mobilitat, infraestructures, etc. Si no hi ha sol a les ciutats i no tenim terreny on construir, però necessitem facilitar habitatge a milers de persones, només queda construir en altura. Aquesta és l’aposta de molts entesos que he pogut llegir a les pàgines dels diaris. Densificació. Tornem a l’època de les “remuntes”, aquells afegits que es van fer en època de Porcioles damunt de moltes cases de l’Eixample, per augmentar l’oferta habitacional. Van ser un bon negoci, i un bon nyap des del punt de vista estètic. “La idea que s’ha de quedar la gent és que a Londres, una ciutat amb edificis baixos, que està molt habituada a casetes victorianes, un de cada set habitatges que es fan és en edificis de més de vint plantes. És el que està passant a Europa”. (Ara, 27/12/2025). Doncs això. En lloc de créixer en horitzontal creixem en vertical. Així arribarem més aviat al cel!

MAKE WAR, NOT LOVE. Com podeu veure ja he canviat la consigna. Com que soc molt pragmàtica i això del LOVE no ho porto gaire bé (per causes alienes a la meva voluntat), he pensat que si dono suport a la guerra tindré molt més èxit. La consigna tradicional de Make Love, not war la vaig practicar allà pels anys seixanta (guerra del Vietnam), pels noranta (guerra dels Balcans), pels 2000 (guerra d’Iraq) i no em va anar malament. Totes aquelles guerres es van acabar i jo, vinga a fer l’amor! Però ara tinc moltes més probabilitats que em reclutin per anar a Ukraïna que de trobar un xicot de mitjana edat que em faci el pes i me’l pugui endur a fer el Love ni que sigui en un racó, o en un Simca 1000, que també seria difícil però molt més excitant. Per això crec que com a europeus ens hem de preparar per a la guerra. De moment no sabria definir contra qui: Rússia? Iemen? Israel? Veneçuela? USA? Qualsevol m’està bé. Estic preparada, “me va la marcha”!!! Si Putin vol jugar amb les seves bombes atòmiques serà divertit. Farem fotos i guanyarem el Pulitzer.

També he decidit passar de tot i estalviar per comprar-me una parcel·la a primera línia de mar a Gaza. Serà com la Marina d’Or de la costa mediterrània occidental, allà a Oropesa, gran luxe i molt glamur, però més a prop de la Xina, per si he d’anar-hi a fer algun negoci, ara que sembla que amb el tema de la IA els europeus estem perdent el tren. Em vendré la casa de Menorca i em demanaré un apartamentet individual davant del mar.

I ja per acabar, perquè ja porto molts principis canviats, m’esborraré de catequesi i em faré de Tik-Tok, d’ X, de Snapchat, d’OnlyFans (why not?), de Threads, de Reddit, de BeReal i de moltes altres per poder despotricar, criticar, insultar, mentir i totes aquelles altres pràctiques que els meus principis morals m’impedien de fer fins ara. Esteu avisats/avisades! Perquè l’últim (ara sí) principi que em saltaré serà el del sentit comú, i a partir d’ara, amics i amigues, tots i totes sereu tractats i tractades segons el vostre gènere, res de masculins genèrics que atempten contra la identitat sexual dels éssers i les ésseres humans/humanes.

QUE TINGUEU UN BON ANY 2026. SEGUR QUE SERÀ FETÉN!