UN BALANÇ SATISFACTORI

 

Finalment, després de tants dies de festes nadalenques he tingut un moment per asseure’m a pensar i fer balanç d’aquest any que hem deixat enrere. I la veritat, estic bastant satisfet. Fins i tot diria que el resultat ha superat àmpliament les expectatives. Si he de dir la veritat, he tingut poca feina. Soc bastant hàbil entrant en interiors mentals sense que se n’adonin; fa anys, per no dir segles, que ho practico. Entro per la porta del darrere, sigil·losament, i de mica en mica vaig ocupant tot l’espai. No em veuen, soc invisible, però em senten, em noten i s’animen, els dono força. Quan estic segur que tot l’espai em pertany, els poso a prova. Davant d’una petita provocació, d’un gest sospitós de la presa, d’una paraula mal interpretada, els faig saltar. No m’agrada anar a totes a la primera, prefereixo escalfar l’ambient fins al cop final. Haig de reconèixer, però, que quan la presa s’escapa i abandona l’espai comú, em sento una mica fracassat, però res no m’impedeix seguir-la i eliminar-la allà on la trobi.

Darrerament he reflexionat molt sobre el meu poder. Em semblava que potser el meu reialme tenia els dies comptats, que les meves influències minvaven i que potser m’hauria de retirar, però estava ben equivocat. Les meves reflexions m’han dut a una tranquil·litat total perquè veig que la matèria primera de la qual em serveixo està molt lluny de desaparèixer. Puc continuar penetrant i penetrant en aquests espais que ja venen treballats per generacions anteriors i que són molt celebrats en cercles una mica reduïts, és cert, però que tenen molta repercussió. Gràcies a les xarxes socials em fan una propaganda que mai m’hauria imaginat! I la premsa, i la televisió! Tothom parla de mi. No hi pot haver res més satisfactori per a un mateix que veure les seves doctrines aplicades amb passió!

De vegades he trobat alguna resistència i m’ha costat entrar en alguns espais, sobretot en aquells en què algunes idees de respecte i dignitat s’hi havien instal·lat abans que les meves. No sempre n’he sortit vencedor, és cert, però l’entorn hi ha fet la resta. Que si li permets això no ets un home, que si t’arronses ets un cagueta, que ella s’ho està buscant... I pam! Ja ho tenim! Un altre adepte cap a la meva escola.

A hores d’ara, a l’inici del 2023, puc considerar que lidero un bon exèrcit. No m’escau parlar de percentatges, sinó de la gravetat de cada un dels fets. Amb això ja en tinc prou. I he de reconèixer que no em puc queixar. La meva influència va davallar una mica durant el confinament, perquè les preses i els depredadors semblava que s’havien donat una treva. Però esclar, després elles han volgut fer la seva vida i per aquí no hi passo! Mala sort si pel camí ha caigut algun innocent, que també n’hi ha hagut. Alguna criatura que passava per allà... com si res, eliminada!

Deia abans que no em puc queixar. Ja poden anar traient lleis de protecció i mesures preventives! On hi hagi les ments que els meus tentacles han penetrat, modelant-les a la meva imatge i semblança, hi continuarà havent justícia: elles han de saber que el meu poder és infinit i que no se sortiran amb la seva, que quan sentin que tenen a prop un possible botxí, que reflexionin i deposin la seva actitud. Només així podran viure tranquil·les i en pau: submises i vençudes. És llei de vida.

Em cal actuar amb intel·ligència i astúcia. Els meus deixebles amb segueixen cegament però a vegades els posen les coses difícils. Elles en van aprenent i demanen protecció, i aleshores actuar és complicat. Algunes diuen que estan en “risc extrem”. Que beneites! Doncs no haver-s’ho buscat! Si insisteixen molt acaben aconseguint que vigilin de prop els meus deixebles, i aleshores es fa difícil donar-los a elles el que es mereixen. Sort que sempre hi ha algun funcionari que fa la vista grossa i no decreta mesures, i aquí sí que em sento realitzat perquè per aquesta escletxa m’hi colo dissimuladament i arribo fins al final.

Veig els meus deixebles desconcertats pels discursos que els ataquen i els acusen de mantenir relacions tòxiques amb les seves víctimes. I jo els xiuxiuejo a cau d’orella: no us deixeu entabanar, feu valdre la vostra autoritat, elles han de saber qui mana... No us han dit en algun moment que us estimaven, que no podien viure sense vosaltres, que volien que fóssiu el pare dels seus fills? Doncs ara per què us volen abandonar? No ho heu de permetre...   I aquest any 2022 no ho heu permès i heu deixat el llistó molt alt: 49 exemples insolents eliminats. Us felicito!

Lectores, lectors, potser teniu curiositat i us esteu preguntant qui soc. No ho heu endevinat? Sí, ja veig que sí! Efectivament, soc el virus del terrorisme masclista, el més antic, el més genuí, l’immortal...