2022, MON AMOUR

 

“Lie to me, tell me something nice, tell me you still love me like I love you...” (Johnny Guitar, Nicholas Ray, 1954).

He pogut constatar, dolorosament, que el meu cervell no funciona segons la meva voluntat, sinó que hi ha uns algoritmes que el fan anar per camins perillosos que jo no he triat i que la majoria de les vegades desemboquen al mateix lloc: el cine. Qualsevol tema que vulgui tractar al blog em remet al cinema. No trobo referents en textos filosòfics, la qual cosa em donaria una pàtina intel·lectual de prestigi, però n’he llegit tan pocs! No trobo referents en textos literaris, perquè tot i haver-ne llegit molts, no sempre donen resposta a totes les inquietuds. En canvi, al cinema trobo resposta per a tot. Ara mateix, les paraules de Johnny Guitar adreçades a Vienna són les que jo adreço al meu nou amant, a l’any 2022.  Us explicaré breument el meu idil·li amb aquest personatge tan rodó, tan esperat, al qual he decidit convertir en amant, jurant-li fidelitat eterna... fins al 31 de desembre.

Estic cegament enamorada del 2022. He tingut altres amants abans, però francament, aquests dos últims han estat un desastre. A vegades no t’enamores perquè l’objecte de desig sigui clarament un mascle alfa, sinó perquè promet coses que, si el saps conduir, et poden donar la felicitat. Jo estic segura que el 2022 no em defraudarà, que estarà a l’altura de les meves expectatives  i que junts podrem fer un llarg camí fins que, per llei de vida, el substitueixi per un altre el 31 de desembre.

Estimat 2022, vols ser el meu amant? Jo et cuidaré, seré simpàtica, fins i tot et puc intentar fer algun plat de cuina de primera i, sobre tot, et donaré molta conversa. A canvi tu m’oferiràs el millor que n’espero:

- Menteix-me, digue’m alguna cosa agradable...

- Digue’m que la bèstia rodona, verda i amb corona deixarà d’escampar-se i que la podrem dominar...

- Digue’m que els polítics seran capaços de tornar a la política la seva dignitat i que veurem desaparèixer els exemples més lamentables del populisme, que seran capaços d’entendre que els pactes són necessaris i que el benestar de la ciutadania està per sobre de les expectatives electorals...

- Digue’m que no hi haurà més ofegats a la Mediterrània intentant trobar una terra amb un futur millor...

- Digue’m que ningú més perdrà la casa i es veurà desnonat al mig del carrer...

- Digue’m que els meus amics i les meves amigues no desertaran de mi i em continuaran fent costat, animant-me i acompanyant-me en la felicitat i en la desgràcia...

- Digue’m que la meva família estarà lliure dels perills de la malaltia i que els meus nets creixeran sans i alegres...

- Digue’m que oblidaré la nostàlgia d’uns anys en què era més feliç perquè tot ho compartia en un ménage à trois, l’any nou, jo i ell, que mai més no tornarà...

- Digue’m que podré viatjar lliurement i sense por, que s’obriran tots els camins... 

De moment, estimat 2022, no et demano res més. Tinc 12 mesos per creure’m les teves paraules, les teves promeses, les teves mentides...

Any 2022, lie to me, digue’m que tot el que espero de tu és possible, que estàs disposat a fer per mi, pel meu amor, tot allò que no va fer el 2021. No voldria parlar malament dels meus antics amants, però no han estat a l’altura. Només unes petites alegries que han de continuar amb tu i amb els següents anys... però et demano més, et demano que siguis un amant normal, per poder dur una vida normal... 

Us deixo amb la seqüència de Johnny Guitar que il·lustra aquest article.  Potser el proper article per al blog l’escriuré des del psiquiàtric sota els efectes d’un electroxoc. Ja ho veurem!