Passa al contingut principal

HORA PUNTA, HORA VALL

 

Avui, 1r de juny, a part de ser santa Laura, és un dia gloriós. Fa dies que anuncien que entrarà en vigor una nova manera de cobrar-nos l’electricitat. És una manera molt enginyosa, perquè si en fem cas, tota la nostra vida quedarà trastocada. La idea és que la gent traslladi el consum als caps de setmana , als festius i a la franja horària de la nit.

Jo mantinc dues cases, la primera residència i la segona. Fins ara tenia un tracte amb les companyies subministradores consistent, en un cas, en una tarifa amb dues franges: de les 23h a les 13h, hora vall. De les 13h a les 23h, hora punta. Podia engegar la rentaplats a les 11 de la nit perquè va sola i els plats s’assequen sols. I al matí podia posar la rentadora i l’assecadora perquè a les 13 ja s’havia acabat tot el procés. El forn era una mica més “xungo” perquè no puc cuinar gaires hores abans el que m’he de menjar unes hores després. I planxar, la veritat, a Menorca no planxo gaire.

A Barcelona tenia una tarifa molt convenient, consistent en què el diumenge NO PAGAVA RES. De manera que des de fa anys el diumenge rento, asseco, cuino, planxo, passo l’aspirador, tinc el forn engegat, faig anar la Thermomix a tope, poso l’aire condicionat encara que no faci calor i em surt gratis.

Però vet aquí que des d’avui això s’ha acabat. I a part de fer-me una guia que he penjat a la nevera per saber en quin moment del dia visc, també m’he fet una guia per saber en quin moment he de fer cada cosa. Crec que a partir de demà el meu “Emploi du temps”, com diuen els francesos, serà el següent:

-          6 a.m. Llevar-me i escalfar el Cola-cao al microones. Fer el llit i passar l’aspirador durant ¼ d’hora. Mirar una mica la tele per si ha passat alguna cosa. Dutxar-me i vestir-me. Posar només una miqueta l’aire condicionat, que encara que sigui hora vall, no és gratis.

-          8 a.m. Mirar què hi ha a la nevera que no necessiti electricitat i preparar el dinar per escalfar-lo al microones quan torni la franja hora ni vall ni punta, o sigui, plana. Llegir el diari.

-          10 a.m. fins a 2 p.m. Apagar tots els llums, desendollar la nevera, no mirar la tele ni escoltar música, ficar-me al llit, dormir i esperar que s’acabi la franja punta. Desconnectar tots els stand by dels aparells de música i altres. Desconnectar  el despertador

-          2 p.m. fins a 6 p.m. Escalfar el dinar al microones 5 minuts abans de les 2, veure 5’ el telenotícies perquè la tele gasta molt. Rentar els plats a mà o no, depèn de les ganes. Si és a l’estiu, llegir una estona. Si és a l’hivern, no, perquè ja és fosc.

-          6 p.m. fins a10 p.m. Un altre cop al llit, aquesta vegada amb el transistor, que va amb piles, o amb l’Ipad, perquè ja no es pot fer res a les fosques. Cal haver desendollat la nevera i apagat tots els llums. Trobar un moment per menjar-se un iogurt i una poma, que no s’han d’escalfar.

-          10 p.m. fins 00. Passar l’estona al balcó parlant amb el veí sobre com t’has organitzat la jornada, a les fosques, si creus que has consumit molt o poc, et fumes un porro i et prepares per a la franja següent. En el meu cas, per l’edat, evocar les èpoques de les restriccions en què no hi havia electricitat en tot el dia.

-           00 a 4 a.m. Com que ja he dormit molt durant el dia, a les 12 de la nit entro en ignició: poso la roba a la màquina, passo l’aspirador, planxo si n’hi ha necessitat, tinc la tele engegada veient els programes nocturns. A les 2 a.m. trec la roba de la màquina i la poso a l’assecadora. Quan està seca la trec i la plego. Poso el forn en marxa, la Thermomix i el microones, i em preparo un munt de plats que aniré consumint els dies següents. Poso l’aire condicionat tant si fa calor com si no, que no em diguin garrepa. La meva calefacció és de gas, o sigui que calentona ho estaré tot l’hivern.

 Carrego el telèfon, l’Ipad, el portàtil, l’esterilla elèctrica per si m’agafa una lumbàlgia, em depilo amb l’Epilady, faig anar la màquina de cosir si tinc alguna cremallera per canviar; em poso a l’ordinador per no deixar els lectors del blog sense les meves reflexions, imprimeixo algun paper que pugui necessitar i a les 4 a.m. me’n vaig al llit a descansar fins a les 6, en què tornaré a escalfar-me el Cola-cao. Després aniré al pàrquing a buscar el cotxe, el pujaré a casa i el carregaré tota la franja vall, que és pel que han dissenyat aquest pla tan fantàstic, per poder carregar el cotxe a casa.  No és elèctric, però ho provaré, per si cola. I així anar fent!

 Cada dia miraré el comptador per saber quants kw he consumit i quan hagi rebut la primera factura, si l’entenc,  i vegi a quant me’ls cobren, em podré anar fent diàriament un full de ruta traient i posant activitats a les hores punta/vall/ ni punta ni vall, o sigui plana, fins que probablement cap allà el mes d’octubre demanaré hora al psiquiatre perquè tindré el cervell tan accelerat de fer càlculs que necessitaré algun tranquil·litzant d’aquests que recepten a les residències, tipus haloperidol o similar.

 Ah! I com que m’hauran abaixat el preu del kw de la potència contractada, la combinació de càlculs entre el preu d’abans i el d’ara pel que fa al consum i a la potència encara serà molt més divertit de fer.

 Tot això pel que fa a la casa de Barcelona, perquè com que visc sola faig el que em dona la gana, com l'Ayuso. Però, ostres! A Menorca serem molts i si cada un vol fer servir les franges com li doni la gana a finals d’estiu haurem de demanar un crèdit per pagar l’electricitat. A no ser que decidim acampar a Cavalleria amb la furgo, que també és una opció. Com que tenim plaques solars podrem vendre l’aigua calenta a garrafes i així ens traurem un sobresou per pagar la part fixa de la factura, o sigui, la potencia contractada, que sempre és igual encara que no gastis gens. 

En fi, que se m’obre un horitzó tecnològicologístic que no sé si estic preparada per afrontar. Si al cap d’uns dies que entri en vigor el sistema modern de facturació veieu que ja no penjo res al blog, és que m’han tallat la llum per falta de pagament. Em declararé en pobresa energètica i me n’aniré sota el pont de Vallcarca amb els altres pringats i pringades que es trobaran en la mateixa situació que jo. És clar que també tinc l'opció que el Bruno Oro em suggereix des d'Instagram: em faig d'Holaluz i a més de ser més feliç, també contribuiré a la sostenibilitat del planeta. Anda ya!

Guia horària energètica

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SIMBOLISME DE LES ORENETES

  Diuen en castellà que una golondrina no hace verano , donant per suposat que l’estiu és una època desitjada, com així és en general. Quan veiem aparèixer les primeres orenetes, al febrer o al març, sabem que s’acosta la primavera, que les flors esclataran per tot arreu, que sentirem els ocells cantar als arbres del carrer, que el sol lluirà amb més intensitat, i que nosaltres començarem a fer plans per a les vacances. Després, quan ja les tenim aquí en estols abundants, comencem a preocupar-nos per si fan el niu sobre el nostre balcó o sota la nostra teulada, per si haurem d’estar netejant les caques cada dia, per si ens en caurà una al cap... Els nius d’orenetes no es poden tocar, estan protegits, com així ha de ser. Al menys que hi hagi alguna espècie al món que no es vegi foragitada de casa seva com si no hagués pagat el lloguer! Però les orenetes no es queden al niu tota la vida, quan comencen a veure que van maldades, que s’acosta el mal temps i que les temperatures baixen...

ELS MEUS OSCARS

  No hi ha res que em causi tanta satisfacció com veure premiades les opcions que jo també hauria premiat, o encara més, aquelles a qui vaig pronosticar un Oscar (o un Goya) només sortir del cine. Em va passar amb O que arde , a qui vaig vaticinar el Goya a la millor direcció de fotografia (2020), a càrrec de Mauro Herce, que a sobre és el fill d’un amic. També l’Oscar al millor muntatge (2023) per a Todo a la vez en todas partes i al millor vestuari 2024 per a Pobres criaturas . I tots a la sortida del cine, sense haver vist res més ni saber si acabarien competint o no. Ja sé que els Oscars no són el Parnàs. Que els festivals de Cannes, Venècia, la Berlinale o d’altres tenen fama de tenir més prestigi des del punt de vista de la qualitat, però un Oscar és un Oscar i qui digui que no li interessa, menteix. Els Oscars obren carreres, o les consoliden, o deceben quan es queden a la porta, però a la banda de fora, com li ha passat a Demi Moore. Aquest any jo tenia claríssim que no se...

LA VIDA TE DA SORPRESAS, SORPRESAS TE DA LA VIDA, AY, AY

  Qui m’havia de dir, quan em vaig inscriure en un taller d’escriptura amb Leonardo Padura, que em trobaria amb la sorpresa d’uns companys de curs tan diversos i tan interessants. No va ser només el privilegi de compartir quatre dies amb l’escriptor cubà més valorat del moment, perquè això ja sabia que seria així; va ser descobrir un seguit de persones que amb els mateixos interessos que jo i amb un coneixement més o menys semblant de l’obra de Padura, van resultar tenir unes trajectòries vitals que podrien ser, cada una d’elles, objecte d’una novel·la. L’objectiu del taller era “com escriure una novel·la policíaca”. No és que jo perseguís estrictament aquest objectiu, ni els altres tampoc. El que volíem eren directrius sobre com armar un text amb un argument, una intriga, uns personatges, una estructura i un desenllaç satisfactori i engrescador, fos policíac o no. Escoltar Padura, parli del que parli, és ja un plaer en si mateix, però si a més et dona pautes basades en la seva prò...