2 de maig, 8h30 –
Em llevo, esmorzo i em poso a l’ordinador per penjar el post del dia. Abans,
però, ja he hagut de contestar alguns whatsapps de felicitació pel meu
aniversari. Rebo diverses trucades, amb imatge i sense, que agraeixo
infinitament, perquè no hi ha res més trist que passar el dia del teu
aniversari a casa i sola.
Mentre parlo per
telèfon vaig mirant l’hora: s’acosten les 10 que és quan puc sortir, però ni
m’he dutxat ni he fet el llit. Decideixo que ho faré quan torni. Al final, un
cop m’he equipat amb la motxilla, els guants, la mascareta, l’aigua, el telèfon
i jo què sé què més, surto al carrer. Són dos quarts d’onze! Ja vaig tard,
perquè a les 11 he quedat amb uns amics per saludar-nos i primer vull fer una
bona caminada. Agafo Via Augusta amunt i camino amb tanta embranzida que passo
de llarg de Calvet i em trobo a Ganduxer, fora de la meva àrea autoritzada i
lluny del lloc on hem quedat. Començo a baixar ràpidament cap a Francesc Macià.
Pel camí he trobat de tot. Gent gran caminant tranquil·lament, grups que han
quedat per esmorzar i estan parlant al mig del carrer a crits perquè estan
separats dos metres, cotorres que canten molt més afinadament perquè porten dos
mesos assajant sense la interrupció del soroll dels cotxes, algú que va a
comprar... En general, tot molt correcte, segons les normes de les fases de la
parte contratante de la primera parte.
Arribo tard i suada
a la cita i els meus amics m’esperen amb un “Aniversari feliç” cantat al mig
del carrer, per a sorpresa d’una parella amb mascareta asseguts en un banc de
la Diagonal. Em regalen uns pastissets boníssims que em menjaré per dinar.
Xerrem una estona, intercanviem emocions i bromes i ens n’anem cadascú cap a
casa seva.
Decideixo
arribar-me fins al Lidl del carrer Bailèn perquè he de comprar unes coses que
només tenen allà. La cua arriba fins a la cantonada de Còrsega, hi deu haver
unes cinquanta persones, i decideixo tornar cap a casa. Em fico pel barri baix
de Gràcia i a la plaça Raspall sento la següent conversa (com que estaven
separats dos metres se sentia des del Tibidabo):
-
Doncs davant de casa hi ha una
família amb una nena que deu tenir uns tres anys que surt al balcó i ho trenca
tot. Crida, xiscla, tira coses daltabaix... Ara sembla que està una mica
millor...
-
Pobreta, ja no deu aguantar més!
Abans d’arribar a
casa passo per la farmàcia per estrenar la recepta electrònica que els de
MUFACE han tingut a bé facilitar-nos en lloc d’aquelles de paper pròpies del
segle XIX. Compro, pago i me’n vaig a la pastisseria francesa que hi ha davant
de casa i em compro un éclair au chocolat, una tatin i un pastís de llimona amb
merengue: un exemplar de cada.
12h30 – Ja soc a
casa. Quan arribo al replà em trobo una sorpresa: les meves veïnetes de 5 i 3
anys m’han fet uns dibuixos preciosos i m’han enganxat uns globus a la porta.
Ho entro tot i me’n vaig de pet a la dutxa. Quin gust, amb aquesta calor! Però
mentre m’estava eixugant sento que truquen a la porta. Obro i una altra
sorpresa! Em venen a portar un regal doble: un hibiscus i un nen, amb un pastís
boníssim. Un nen que feia dos mesos que no veia i que no he pogut tocar, ni
ensumar, ni fer-li petonets! Però tot i així m’ha fet molta il·lusió. Després
hem fet videoconversa amb els altres nens, m’han desitjat un bon dia i fins una
altra!
Un cop vestida
m’assec al sofà i començo a contestar els 85 missatges de whatsapp que tenia. Noto
que les articulacions del maluc estan una mica desajustades, grinyolen i es
queixen cada vegada que m’aixeco, potser m’hauré de prendre un espidifen. Les
he forçat una mica massa, sembla que hagi anat a fer una etapa del Camí de
Santiago!
15h – Finalment em
puc asseure a la taula per dinar i em trec una ampolla de cava que tenia
guardada des de feia dies. He pensat que si la començava al migdia i l’acabava
al vespre no es notaria que m’havia fotut una ampolla jo sola. He agafat un
trosset de cada varietat de pastís i m’he preparat unes postres de primera.
16h30 – Comença el
festival de cine D’Autor a la meva tele. Més de 40 pel·lícules a la meva
disposició a través de filmin.es. Ahir ja en vaig veure tres, avui en veuré al
menys dues més. I tinc també uns hitchcocks disponibles a Movistar+. Quin luxe
per a una cinèfila com jo! Quan s’acabi el D’Autor faré un resum del que he
vist i del que m’ha semblat interessant per si quan ho estrenin a les sales
convencionals ho voleu anar a veure.
21h – Videosopar
amb els amics que promiscuem. Més copetes de cava i més pastissos. Hem estat
més d’una hora i mitja xerrant i rient sense entendre gaire què deien els
altres perquè parlàvem tots alhora. Com que a més de trobar-nos celebràvem el
meu aniversari, hem aixecat les copes unes quantes vegades per desitjar-nos
salut i bon humor, i ens hem despatxat a gust contra els inútils que han
decidit que a la fase 1 de la parte contratante de la segunda parte es podran
fer reunions de familiars o amics de menys de deu persones, però sense les
majors de 70 anys. Aquestes s’hauran de quedar a casa mentre la resta de la
família celebra l’aniversari del nen, o la comunió, o el que sigui. Una idea
brillant per aixecar els ànims contra el govern, per si no estava encara prou
desprestigiat. I jo soc la primera que, ara sí, faig una botifarra més grossa
que les que donaven a La Bóta del Racó (algú se’n recorda?). O canvien la norma
o jo canvio de bàndol i em poso a les ordres de VOX! En realitat no estic gaire
preocupada perquè d’aquí a què entrem a la fase 1 a Barcelona tenen temps
d’haver canviat de parer tres o quatre vegades. Després de despotricar i bufar
les espelmetes ens hem acomiadat fins a la propera videotrobada, que farem
aviat.
23h - Per fi
m’assec a gaudir del festival. Miro un curt, que es diu La nuit d’avant, i un
llargmetratge de Jessica Hauser del 2001. Ella és l’estrella invitada, de la
qual presenten la pel·lícula Little Joe i també li fan una retrospectiva. Però
d’això ja en parlaré un altre dia.
1h30 - Me’n vaig a
dormir, que demà he de tornar a sortir al carrer a caminar i he de tenir les
articulacions en bon estat. Ha sigut un dia emocionant, no m’han faltat les
felicitacions d’amics i família i me’n vaig al llit contenta! BONA NIT!
 |
| Algú es pot creure que n'he fet 73??? |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari