Avui, Diumenge de
Pasqua, vull donar la paraula als meus néts que fa dies que no poden sortir de
casa, però que ho estan suportant amb bastant èxit!
 |
“Des del dia 13 de
març estem confinats a casa i des d’aquell moment ens va canviar la vida; de
tots aquells extraescolars que fèiem era com si ens haguéssim desapuntat de
tots i mica en mica ens vem anar quedant a casa fins que hem arribat a la quarta setmana de confinament. Ens sentim bastant cansats i avorrits però de
mica en mica ens vem començar a acostumar i a alegrar perquè tampoc és tan
dolent perquè passes més temps amb la família. Això sí que és veritat que no
ens veiem amb els amics però ens truquem per teleconferència igual que amb la
família. També estem de sort perquè no hem tingut cap familiar afectat i això
ens alegra molt. Així anem passant el temps.
Ah! També fem moltes manualitats
que si us he de dir la veritat abans en fèiem molt menys perquè cada cap de
setmana baixàvem al parc i com que ara no podem, en fem moltes més i també
juguem molt a ping pong amb la taula del menjador. Ah! I que no ens ho deixem:
llegim MOLT però tot i així trobem a faltar sortir al carrer, fer abraçades i
petons, l’escola i els amics (no amb una pantalla). Per això el primer que
farem quan sortim serà sortir al carrer i veure els amics.”
GUIM i MAIA
“Hola! Em dic Jan i tinc tres anys. L’àvia Elisenda m’ha demanat que expliqui com és quedar-se tot el dia a casa perquè ho vol explicar en un lloc que ella té. Com que no sé escriure la mare ho escriurà per mi. A mi m’agrada anar a l’escoleta i ara no hi puc anar, i els meus amics no sé on són, em sembla que a casa seva. Tampoc no veig a l’Espe, la meva mestra, i m’agradava jugar amb ella. I també vull veure el Guim i la Maia, només els veig a la pantalla. A casa estic bé perquè puc jugar, però aviat em canso i vull fer altres coses. Tinc una gata que es diu Xisqueta, i a vegades la persegueixo. També m’agrada molt cuinar. He fet pizza, pastís de poma, pa i galetes en forma d’Ampelmann. Les galetes van sortir malament perquè la mare va confondre els colors i el verd deia que t’havies d’aturar i el vermell que podies passar. Em vaig enfadar molt! I les vem tornar a fer.
 |
| Ampelmann |
També m’agrada molt llevar-me a les 6 i anar a la nevera. Com que els pares dormen puc agafar els danoninos que vull. A vegades estic una mica nerviós i arrenco les fulles de les plantes del balcó i les tiro al carrer. Aleshores és quan el meu pare s’enfada perquè ell estima molt les plantes. I això és el que faig. Vull que s’acabi això tan estrany i sortir al carrer i tornar a l’escoleta.”
JAN
 |
| Foto: @albert_armengol |
| ||
| I com que avui és diumenge de Pasqua i el dol ja s'ha acabat, escoltarem la cançó que ens envien des de Mercadal esperant que l'any que ve la puguem sentir directament. DEIXEM LO DOL |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari