CONSULTORI FRANCIS. Una nevera estressada

Benvolguda senyora donya Elena Francis: M’adreço a vostè perquè sóc fervent admiradora del seu programa i sempre m’ha semblat que donava uns consells molt encertats. Sóc una nevera antiga, però en bon estat, i fins fa poc no em podia queixar de la meva mestressa. No em donava gaire feina, tenia els aliments bastant separats entre ells, però mínimament organitzats. Els iogurts en un prestatge, els formatges en una caixa, la verdura i la fruita a la seva cistella, i un prestatge i mig amb vins i cava. Però des de fa unes tres setmanes crec que s’ha tornat boja. De cop i volta ha començat a entaforar-me sense ordre ni concert tota mena d’aliments, de qualsevol manera i a qualsevol lloc. I és clar, això em demana us esforç suplementari de producció de fred que m’està deixant exhausta. I no només això: els aliments s’han revoltat i m’estan demanant explicacions. Hi ha un alvocat al fons d’una cistella que fa més de quinze dies que hi és, perquè sembla que la mestressa no se’n recorda. Els iogurts estan barrejats amb la salsa de tomàquet que li va sobrar d’ahir. Ja no hi ha res classificat ni ordenat, a tots els prestatges hi ha de tot.  I per si fos poca cosa, a la mestressa li ha donat per cuinar els diumenges i ha omplert la nevera de tuppers amb llenties estofades, conill amb ceba, pèsols a la menta i pollastre al curry. D’aquesta manera ja no hi ha forma de bellugar-se, els aliments estan confinats cada un al seu lloc sense possibilitat de moviment. Els que estan a la porta, i que ja normalment es poden moure poc, també es queixen perquè així com el vi es renova molt sovint, hi ha un cartró de llet obert abans de Nadal que no pot sortir si no el treuen a passejar, i la mestressa no el treu. Els únics que per ara no es queixen són els vins que estan al prestatge de dalt de tot, i és que la majoria són de bona família. Com a gent ben educada, no es barregen amb les reivindicacions del “populatxo”. I per acabar, la queixa general és que el Camembert Coeur de lion que va comprar al Casino Géant de Valence ja no es pot aguantar més; ho ha empudegat tot i estan tots marejats.

Em consta que la meva mestressa té un parent -pel que he pogut sentir alguna vegada en què la porta estava oberta- que sap organitzar molt bé les neveres, però diuen que actualment no la pot visitar per ajudar-la perquè a fora es veu que passa alguna cosa estranya.

Un altre motiu de preocupació són les reivindicacions dels que estan al congelador. Donat que allà els aliments hi passen molt de temps, han decidit organitzar-se i han elegit uns enllaços sindicals per tal de negociar. Al primer calaix, l’enllaç és un paquet de medallones de lomo condimentado de Mercadona, que com que és un aliment baratet està molt ben acceptat pels seus companys per allò de pertànyer a les classes desfavorides. Al segon calaix l’enllaç és un tupper de llenties que porta quatre mesos esperant que el treguin. Al tercer, l’enllaç és el paquet de glaçons, que també porta mesos allà i amb poques perspectives que l’en treguin, perquè a la mestressa no li agrada el whisquy on the rocks. Van estar a punt d’elegir com a enllaç a l’ampolla de Limoncello, però vista la velocitat amb què es buidava van pensar que s’acabaria abans que la crisi i es quedarien sense representant.

Les reivindicacions dels habitants del congelador són bàsicament que estan asfixiats per la manca d’espai. Els tuppers ja no hi caben, les escletxes entre els paquets s’han omplert amb gelats sandwich, llesques de pa omplen els racons i cada diumenge ingressen nous habitants que fan encara més difícil la convivència.

Senyora Francis, si us plau, creu que em pot trobar una solució o potser faria millor de consultar directament un psicòleg?

Atentament,

Una nevera estressada

RESPOSTA:

Benvolguda nevera,

Em faig càrrec del seu problema i passo seguidament a donar-li alguns consells:

1-      Prengui-s’ho amb calma perquè la seva mestressa tindrà aquesta actitud durant encara uns mesos més, i resi perquè no li quedi com un hàbit.

2-      Miri de fer-li arribar el missatge que consulti aquest familiar endreçat. Potser si la seva mestressa fa una foto amb la nevera oberta i l’envia al seu gendre per whatsapp, ell, per skype, li pot anar donant instruccions. Es clar que això només durarà uns dies, després tornarà a posar-ho com li sembli, perquè li falla el criteri.

3-      Si aquests dos consells no fossin exitosos, sempre li queda la possibilitat de desconnectar-se. Faci uns dies de vaga i quan tot comenci a estar podrit, la seva mestressa ho llençarà tot a les escombraries, passarà un drap amb lleixiu pels prestatges i només hi quedarà el vi, que això no ha de faltar mai!

Espero haver-li estat útil, estimada senyora nevera. Rebi una afectuosa salutació de la seva amiga,

Elena Francis

Dedicat a les meves amigues de tota la vida, Blanca M. I Rosa S., que gaudeixen amb les tasques culinàries tant com jo.  I al meu gendre Albert A., que m'organitza la nevera de Menorca. Us estimo!