BENVINGUTS

PRÒLEG

Quan comuniqui als meus familiars i als meus amics que he iniciat un blog més d’un i més de dos es quedaran bocabadats, perquè saben de la meva discreció i hermetisme, de la meva dificultat per a la comunicació i del meu rebuig de les xarxes socials pel que tenen d’impúdiques. Però no està escrit enlloc que no puguem canviar de parer, i això és el que he fet. No ha estat aliè a aquesta decisió el fet d’estar confinada per culpa del coronavirus, però no és aquest l’únic motiu. Altres circumstàncies i reflexions anteriors ja m’havien dut a la necessitat d’expressar per escrit pensaments, idees, suggeriments… I ja ho havia començat a fer,  però es morien de fàstic en una carpeta de l’ordinador anomenada “PROJECTES”. Fins que gràcies al confinament, parlant amb un bon amic francès a qui vaig explicar-li que estava escrivint cosetes, em va dir: per què no fas un blog? La idea em va semblar estupenda al primer moment, però després vaig veure que els meus coneixement escassos de la tecnologia necessària per fer-ho m’ho impedirien. De moment aquí estic, fent la primera entrada, que no sé si seré capaç de penjar-la, o se m’esborrarà al moment de fer clic. Si la podeu llegir, és que sóc un crack!

Aquest blog no té cap pretensió literària , hi aniré posant allò que se m’acudeixi, quan se m’acudeixi. Algunes vegades no tindrà interès per a ningú, i ho sento; altres potser hi trobareu recomanacions de llibres o pel·lícules que us seran útils. Altres potser us faré pena i direu: està fatal! La meva intenció és compartir amb vosaltres allò que m’interessa i que en altres moments hem compartit de paraula, quan encara ens podíem veure, tocar-nos, compartir copes i amanyagar els petitons, que són els que més trobo a faltar.

I per acabar, si algú de vosaltres té interès en seguir-me, ni que sigui de tant en tant, sapigueu que no em dono cap pauta de publicació d’entrades: anirà com anirà, avui tres, demà cap, fins al dia del judici…