UN REFUGI IMMORTAL

 

Aquest any 2026 ha començat molt malament i, pel que sembla, encara pot anar pitjor. Per això és important trobar llocs on ens sentim segurs, confortables i feliços. No és fàcil trobar aquests llocs, però n’hi ha un que no falla mai. Són uns espais on s’acosten petits i grans; hi passen una estona o simplement hi recullen bocins de fantasia que s’enduran a casa i, un cop allà, els ajudaran a suportar la realitat i a portar la imaginació tan lluny com es proposin. Són espais tan antics que fins i tot figuren com a centres de coneixement de l’Antiguitat i, precisament perquè simbolitzen el coneixement, sempre hi ha hagut algú disposat a destruir-los. Són les biblioteques.

Biblioteca d'Alexandria

Pel que jo sé, la més antiga és la Biblioteca d’Alexandria que, com tothom sap, va acabar destruïda, arrasada, incendiada. Va ser creada a principis del segle III aC per Ptolomeu I i va arribar a albergar fins a 900.000 llibres en època de Marc Antoni, s. I aC. Es tractava de volums manuscrits sobre temes diferents. Tots els vaixells que feien escala al port d’Alexandria estaven obligats a deixar un exemplar dels llibres que portessin; se’n feia una còpia i l’original es quedava a la Biblioteca. Després eren traduïts al grec.

Biblioteca d'Alexandria - Interior

La seva destrucció va tenir lloc per parts, en èpoques diferents, i de l’edifici no n’ha quedat res. Sobre les ruïnes es va construir la nova Biblioteca que pot acollir prop de 5.000.000 de volums. (Tota la informació l’he tret de la Viquipèdia). Va ser inaugurada el 16 d’octubre de 2002 i puc assegurar que és un edifici magnífic.

Segurament a l’antiga Biblioteca d’Alexandria no hi anaven els nens a buscar llibres infantils ni els adolescents a buscar novel·les d’aventures. Era una biblioteca científica plena de documents valuosos i era famosa a tot el món de l’Antiguitat. Però destruir una biblioteca era destruir una cultura i significava infligir una humiliació profunda des de la barbàrie i la ignorància.

A finals del segle XX, uns altres bàrbars van incendiar i destruir la Biblioteca de Sarajevo. Membres de l’exèrcit de la República Sèrbia la van bombardejar i li van calar foc, tot i estar senyalitzada com a edifici patrimonial. La Guerra dels Balcans va comportar actes violents d’una gran magnitud, però almenys els seus dirigents van ser jutjats i sentenciats pel Tribunal Penal Internacional i tant Mladic com Karadžić van ser condemnats a cadena perpètua. Karadžić va ser el responsable del setge de Sarajevo que va durar quaranta-tres mesos. La Biblioteca, l’any 2011 encara estava en ruïnes. Després va ser restaurada i reconstruïda. La nova Biblioteca va ser inaugurada el 9 de maig de 2014.

Interior Biblioteca de Sarajevo a mig reconstruir

Cremar i destruir una biblioteca és un acte vandàlic que des del punt de vista estratègic no aporta res. No es guanya una guerra cremant llibres, però és molt indicatiu de quin tipus de persona és la que idea la persecució dels llibres, sigui a l’engròs o al detall. Organitzar fogueres per tirar-hi els llibres “prohibits”, impedir a la gent la llibertat de triar les seves pròpies lectures és un acte feixista que, desgraciadament, hem vist i continuarem veient. Sense anar més lluny, als Estats Units hi ha moviments consolidats per prohibir determinats llibres no només als parvularis i a les escoles sinó també a les universitats. Moviments de caire oposat: uns consideren que no es pot oferir als infants i adolescents lectures que comportin models socials, familiars o sexuals que pertorbin la seva innocència, que s’allunyin dels que ells consideren els “adequats”. Però també hi ha el moviment que vol censurar aquells llibres escrits en altres contextos, lluny dels actuals, que ofereixen visions “políticament incorrectes” de temes racials, sexuals, polítics o del que sigui. Quina mena d’apropament a la cultura és aquest que comença decidint què és bo que llegim i què és dolent?

Biblioteca de Sarajevo reconstruïda

Afortunadament a casa nostra no estem en aquesta situació i la vida de les biblioteques gaudeix d’una salut excel·lent. I em consta l’esforç de moltes escoles per dotar la biblioteca escolar no només de molts llibres sinó també d’una persona encarregada de dinamitzar-la, de fer-la indispensable per als infants i de crear-los el gust per la lectura. Moltes vegades aquesta persona ha de treure hores del seu temps lliure perquè no sempre l’Administració entén la importància de dedicar diners a fomentar aquest hàbit, però en general és un servei actiu i exitós. Per altra banda, pel que conec de Barcelona, algunes llibreries de nova creació (Ona, Finestres...) tenen un espai dedicat als més menuts amb una manera accessible de mostrar els llibres, unes tauletes i unes cadires que els inviten a agafar un llibre i llegir-lo, mentre els adults deambulen per la sala buscant les seves pròpies lectures.

Interior de la Biblioteca Gabriel García Márquez

Un altre motiu per freqüentar les biblioteques és la qualitat de la seva arquitectura. Les dues de Gràcia, la Jaume Fuster i la Vila de Gràcia, obra de Pepe Llinàs i Joan Vera; la de Sarrià, la J.V. Foix, obra d'OP Team Arquitectura, i la gran estrella, la García Márquez, a Sant Martí, obra de SUMA Arquitectura, que va ser reconeguda com a millor biblioteca pública del món i que va rebre el premi FAD el 2023, en són un bon exemple. Però n’hi ha d’altres escampades per tota la ciutat i que pertanyen a la xarxa de biblioteques de la Diputació. Allà podem anar a buscar els llibres que ens transportin a universos on la gent és desvetllada i feliç.

Dues notícies que han sortit aquests dies m’han fet pensar en la importància de les biblioteques. La primera, fruit d’una desgràcia, és la Biblioteca de Niscemi, un poblet sicilià la meitat del qual ha desaparegut per una esllavissada, i la biblioteca, amb uns 40.000 llibres, s’ha quedat al caire de l’abisme. La porta d’entrada està penjant sobre el buit. Tota Sicília s’ha mobilitzat per salvar els quatre mil volums abans que s’ensorri del tot. El perill és extrem i ni tan sols els bombers s’han atrevit a entrar-hi. Segons he llegit al diari  (són paraules de l’escriptora Stefania Auci) “El risc és perdre dues menes de memòria: la individual (...) i la memòria col·lectiva custodiada precisament en aquesta biblioteca, fruit de la voluntat d’un intel·lectual de Niscemi que va voler conservar la història de la seva ciutat”. Potser d’aquí a uns dies llegirem la trista notícia de l’esfondrament definitiu de la biblioteca.

Esllavissament sota la biblioteca de Niscemi

L’altra notícia és l’entrevista a Virginia Cierco, directora de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, al bell mig del Raval, a l’Ara del 8 de febrer. Quin és el secret d’una bona biblioteca? —li pregunta el periodista.  “Pensar en els lectors, en què necessiten. Fer activitats, accions. Dinamitzar la lectura, la informació, la formació”. Aquesta tasca és especialment necessària i útil al Raval, on la població no només és extraordinàriament diversa sinó que socialment necessita la col·laboració de les institucions. A la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu hi van lectors de totes les edats i condicions: infants, adults, sense-sostre, persones amb afectacions de salut mental, autòctons, estrangers... Tot i que el català és la llengua vehicular, allà es parlen moltes altres llengües: l’àrab, l’urdú... El Google translator és l’eina més emprada! Allà s’ensenya als infants a gaudir de la lectura, i a la població en general a socialitzar-se a través de les activitats que s’hi organitzen. Una notícia positiva enmig d’un mar de desastres.

Biblioteca de Hèlsinki

Vull acabar amb una foto que vaig fer per atzar a la biblioteca de Hèlsinki. Es tracta d’un espai lluminós tocant al port, al costat de l’edifici del Parlament finlandès. És d’arquitectura moderna i funcional, amb els llibres a l’abast de la mà. Segons he pogut saber, la seva ubicació simbolitza la relació entre el govern i la població i actua com a recordatori del mandat de la Llei de Biblioteques Finlandeses per tal que promoguin l’aprenentatge permanent, la ciutadania activa, la democràcia i la llibertat d’expressió. No us agradaria viure en un país així?

Espai per a cotxets a la biblioteca de Hèlsinki

Aparcament de cotxets de nadons els pares dels quals ja els porten a la biblioteca des de ben petitons. Crec que està tot dit. Dediquem-nos a facilitar la cultura, la instrucció, la formació als nostres fills i nets; fem-los gaudir dels llibres, allunyem-los de pantalles i algoritmes mentre són petits, donem-los les eines per utilitzar-los quan en tinguin l’edat i potser les generacions futures tindran alguns grams més de felicitat. No ho sé, avui potser estic una mica utòpica.

Biblioteca de Hèlsinki - Interior