laplujanomespanta

  Oh, là là! Antònia Font a París! Quina cosa més exòtica! De vegades penso que se me’n va una mica l’olla perquè tenir l’ocurrència d’anar a París a veure Antònia Font quan l’he tingut a Barcelona, Vilafranca, Menorca   o fins i tot a Madrid... La idea va sorgir quan vaig veure un anunci de la seva gira que incloïa París i vaig pensar, per què no? Tenia pendent una escapada a la ville lumière des de l’any passat que es va frustrar per motius de salut (no meva). Ara era el moment d’aprofitar-ho, i vaig convidar les meves nenes a viatge i concert. A mi m’agrada Antònia Font, en conec algunes cançons però no les lletres senceres, només a trossos, i em feia una mica de por pensar en haver d’aguantar un concert de dues hores i un quart a peu dret, entre joves fans absoluts del grup, i amb la idea que cantaria com una almeja per la meva edat. Gran error! Primer, vaig aguantar perfectament perquè ens vam agenciar un lloc darrere d’una barana on ho vèiem estupendament. Segon, hi h...

Sortir a donar voltes per Barcelona sempre és agradable. Pots anar cap al mar o cap a la muntanya. La muntanya pot ser el Tibidabo, Collserola, Montjuïc, els Tres Turons o qualsevol altra elevació des d’on es vegi la ciutat. Hi ha molts miradors la majoria dels quals m’eren desconeguts fins aquests últims anys que, gràcies a la pandèmia, la marxa nòrdica i les visites amb els amics de Can Carreras (V. El blog del 18 de juny del 2023, Els meus amics de Can Carreras ) n’he anat descobrint de nous. Si vau llegir l’article sobre Can Carreras sabreu que el Narcís Fradera és un entusiasta de Barcelona i porta grups   de gent interessada en el coneixement de la ciutat. L’última ocurrència, a la qual m’he afegit amb gran entusiasme, és la d’agafar el bus del barri i fer diferents recorreguts. El bus del barri és un servei de l’Ajuntament de Barcelona per als barris costeruts, amb carrers estrets, perifèrics o de difícil accés. Són autobusos més petits, amb la numeració a partir del 100 (...

  "La meva tia devia saber perfectament que no tornaria a veure Swann, que mai més no sortiria de casa, però aquesta reclusió definitiva devia semblar-li prou còmoda per la raó mateixa que, segons nosaltres, li hauria d’haver semblat més dolorosa: i és que aquesta reclusió li era imposada per la disminució que ella podia constatar cada dia en les seves forces i que, convertint  cada acció, cada moviment, en una fatiga, si no en un sofriment, donava a la inacció, a l’aïllament, al silenci, la dolçor reparadora i beneïda del repòs."                                                                                                                   ...

  Tenir un amic que faci vuitanta anys no és motiu per escriure res al blog. Però tenir-ne quatre, tots homes, que a més els fan entre l’1 i el 8 de febrer (tots Aquari) és una casualitat tan gran que m’ha fet gràcia ressaltar-ho. Avui, doncs, els vull felicitar, i quina felicitació pot ser més adequada que la de Marilyn Monroe al President Kennedy? No està bé que m’hi compari (ella hi sortiria perdent!), perquè jo felicito quatre persones alhora, que no són presidents, però que estan vives i han arribat als vuitanta. HAPPY BIRTHDAY TO (ALL OF) YOU, DEAR FRIENDS! A tots fa moltíssims anys que els conec, per motius diferents; no són excompanys de militància ni de feina, tot i que, amb alguns, alguna lluita hem compartit. Si l’amistat ha arribat fins avui és perquè hem sabut trobar allò que ens unia i ho hem cultivat. Amb uns he compartit cerveses memorables, amb altres excursions amb caiac meravelloses, també passejades en barca i sessions de cinefòrum progres, o intimitats romànt...