SZOPKAS, ELS PESSEBRES DE CRACÒVIA

 

Aquest any, com que no hi ha hagut polèmica amb el pessebre de l’Ajuntament de Barcelona, perquè no n’han posat cap a la plaça, me n’he anat a Polònia per admirar els múltiples pessebres, anomenats szopkas, que cada any es construeixen a Cracòvia, seguint una tradició nascuda al segle XIX.

Polònia és un país religiós on el cristianisme té una influència gran, però els pessebres que fabriquen a Cracòvia tenen més a veure amb l’art que amb la religió. Tots tenen un patró semblant: són edificis del país reproduïts en paper de plata de coloraines, amb figuretes que evoquen el Naixement o els Reis, però també amb personatges de la vida tradicional del país: militars, ballarins, diversos animals...

Alguns estan exhibits en vitrines al mig del carrer, tenen l’altura aproximada d’una figura humana i s’escampen per tot arreu, almenys al casc històric. Els altres estan reunits al Museu d’Història, i formen una col·lecció que es pot veure fins al mes de febrer.

La tradició de construir aquests pessebres data del segle XIX, i pel que ens van explicar, durant l’etapa soviètica es van continuar construint i exhibint. No es tracta de la reproducció d’edificis estil “palestí”, ni de coves amb bou i mula, sinó d’edificis reals de Cracòvia, alguns senzills i d’altres d’una exuberància espectacular. El color i la brillantor és el que més destaca. Els personatges poden ser tan petitons que costa de veure’ls, i exigeixen tenir una habilitat motriu molt fina. L’any 2018 van ser inscrits com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la qual cosa els dona la seguretat que es continuaran construint; no poden decaure! El primer dijous de desembre són exposats a la plaça major i després passen al Museu fins al febrer. Si es va a Cracòvia fora d’aquest període no es veuran els pessebres. Actualment hi ha un grup d’artistes que vetlla per la transmissió dels coneixements necessaris per a la construcció d’aquestes maquetes.

A Catalunya la tradició pessebrista està molt arrelada. Forma part de la nostra identitat, siguem creients o no. Per això m’irrita que algunes escoles hagin decidit no fer pessebre perquè podria ferir la sensibilitat d’aquelles famílies que no s’hi senten identificades. Fer un pessebre és com un joc, no ofèn ningú, ni exclou que cada sensibilitat pugui aportar a l’escola la seva manera de celebrar el Nadal. O de no celebrar-lo.

Aquest any a Barcelona tenim una gran estrella a la Plaça de Sant Jaume. Pel que he llegit als diaris (i un dels que ho han esmentat és Antoni Puigvert) segons l’Ajuntament aquesta estrella pretén ser “ecumènica”, en el sentit de representar totes les sensibilitats. Ja no discutirem si el pessebre representa els uns o els altres o a ningú, de tant conceptual com el fan que no se l’entén. Almenys l’estrella és una estrella i prou. La que guiava els Reis cap a Betlem? Ja hi tornem a ser, aquesta és cristiana! En fi, que aquest any, si volem veure un pessebre institucional, hem d’entrar a l’Ajuntament i veure el que l’Associació de pessebristes han construït com homenatge a Salvat Papasseït en el centenari de la seva mort. És el pessebre que abans s’oferia al Museu Marés. Segons llegeixo en un comunicat de l’Ajuntament, aquest pessebre vol retre homenatge al mar i representa el Moll de la Fusta, on havia treballat el poeta. El naixement és dins d’un vagó de tren, i els pastors són treballadors de la zona que venen el peix o transporten llenya, o toquen l’acordió. El conjunt és molt harmònic, visualment molt estètic i el concepte inclou el passat i el present. Una figura amb un llibre representa Salvat Papasseït.

Aquest poeta anarquista va escriure un dels poemes de Nadal més emocionants que he llegit mai. Crec que en alguna ocasió ja el vaig posar en un article, però com que no passa res si el repeteixo, aquesta serà una manera de felicitar el Nadal a tothom.

Sento el fred de la nit

  i la simbomba fosca

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

  que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat

 

Els de casa a la cuina

  prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall

Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena

i ells recullen les plomes

  i ja enyoren demà

 

Demà posats a taula oblidarem els pobles

-i tan pobres com som-

  Jesús ja serà nat

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

I després de mirar-nos arrencarà a plorar.

 

BON NADAL A TOTHOM!