SOC BRUIXA?

 

Aquest matí m’he llevat amb la idea d’anar a fer una caminada per la costa nord de Menorca. A les 10 plovia. A les 11 ha arribat un amic amb qui havia quedat i hem pogut observar com els núvols s’obrien i anava apareixent un cel blau que prometia un dia radiant. Efectivament, al cap d’una estona anàvem camí de Cavalleria per agafar el camí de cavalls fins a l’embarcador de Santa Teresa i anar una mica més enllà. Com que el mar estava molt enfurismat, hem anat fins al Cap per veure com trencaven les onades a l’illa dels Porros i no perdre’ns un espectacle que era just el contrari del que havia pogut contemplar el dia anterior al sud, on tot era calma i tranquil·litat.

Després de passejar decidim anar a dinar a La Palma, a Fornells, i mentre sostenia a la mà una copa de verdejo veig passar per davant meu un senyor elegant i ben plantat, d’uns setanta anys, amb pinta d’estranger, vestit de manera informal, sol, i em dic: Ostres, l’Ole Thorson, però no és possible, hauria de ser més vell. El senyor ha creuat per davant de la meva vista i no l’he seguit per veure on anava ni si es trobava amb algú.

Després de dinar he tornat a Mercadal on m’esperaven els diaris que havia comprat al matí i que no havia obert. Agafo La Vanguardia i l’obro per qualsevol lloc, i em trobo a la pàgina de les necrològiques. Ocupant-ne mitja hi ha l’obituari de l’enginyer Ole Thorson. Em quedo perplexa. No pot ser que jo hagi vist la seva estampa a Fornells i ara m’assabenti que és mort des de divendres. Ja sé que el senyor de Fornells no era Ole Thorson, però per què el dia que el diari porta la notícia de la seva mort jo veig un senyor igual que ell?

Ole Thorson (1941-2023) era una eminència en matèria de mobilitat sostenible. El vaig conèixer deu fer uns cinquanta anys perquè tenia relació amb el Marçal per temes urbanístics, i perquè una vegada vam anar a casa seva, a Santa Coloma de Gramenet, a una festa no sé si per sant Joan o per algun altre motiu. Vivia en una casa unifamiliar amb jardí, molt allunyada de la idea que jo tenia del que era Santa Coloma, un municipi per a la classe obrera. Tot i que jo no m’he dedicat mai a l’urbanisme l’Ole Thorson ha estat sempre per a mi un referent en matèria de mobilitat. Cada vegada que a Barcelona hi havia un problema d’embussos, de col·lapses circulatoris, de semàfors mal coordinats, jo pensava: això ho hauria d’arreglar l’Ole Thorson.

Ole Thorson era danès i portava a Barcelona més de cinquanta anys. Era guapo, elegant, simpàtic, encara que jo no l’havia tornat a veure en persona des del dia de la festa a casa seva. Però era un referent. Anava en bicicleta i portava “pajarita”. Dues coses aparentment contradictòries, però que el definien completament. Cal posar en valor els desplaçaments que no contaminen, però l’elegància no està renyida amb la sostenibilitat.

En veure l’obituari de La Vanguardia m’he preguntat si el senyor que he vist a Fornells l’he vist de debò o se m’ha aparegut només a mi. ¿Per què la imatge de l’Ole Thorson que jo tenia en el record ha hagut d’aparèixer davant meu just el dia que m’havia d’assabentar de la seva mort? Soc bruixa sense saber-ho?

Des d’aquesta humil pàgina bloggera voldria retre-li un homenatge per tot el coneixement que ell ha aportat en matèria de mobilitat sostenible i dir-li que encara que només ens vam tractar durant unes hores en una festa fa mig segle, la seva empremta va quedar clavada en el meu cap fins al punt que avui, potser, he vist el seu fantasma passejant per Fornells.