La gent està cada dia més sonada, o potser soc jo que no m’adapto.
Faig esforços per entendre què passa al món, em llegeixo dos o tres diaris cada
dia, miro una mica les notícies, parlo amb els amics i intercanviem opinions,
especialment sobre Barcelona, qui t’ha vist i qui et veu.
També m’informo de coses rares a través de twitter, que em
faig un fart de rebre twits de gent que no sé qui són sobre temes que desconec,
però de vegades em fan gràcia i segueixo el fil. Quasi sempre ho deixo córrer
perquè en general tots acaben insultant-se o dient-se coses desagradables, i
això no m’interessa.
Al Congrés dels Diputats estan entretinguts, i no sense raó,
amb l’aprovació de la llei trans, de la llei de protecció dels animals, de la
revisió de la del només sí és sí, i no sé encara què més. No entraré en aquests
temes, que estan molt vistos.
També discuteixen sobre el preu dels aliments i de quina
manera s’ha d’actuar per evitar que continuïn pujant, un tema de gran interès
perquè la gent sol menjar cada dia i alguns productes bàsics han arribat a
augmentar fins al 25 %. Els costos de producció sembla que no en són els
responsables, sinó els de transport i distribució, per culpa de la guerra d’Ucraïna
i tot el daltabaix que ha causat a nivell econòmic. La tal guerra s’està posant
cada vegada més lletja perquè Putin no aconsegueix la victòria i està disposat
a qualsevol cosa per no quedar com a perdedor, tenint en compte que a la Xina
no li interessa gens ni mica que els Estats Units en surtin victoriosos.
Fins aquí són temes i problemes que ens afecten i que són, en
major o menor grau, importants per a la població. Però vet aquí que ha sorgit
un nou problema que té ocupades ses senyories (fora de la càmera, això sí) i
que s’està ventilant a les xarxes socials: porta o no porta sostenidors la
ministra Ione Belarra? Perquè queda clar que si se li marquen els mugrons com
es veu a la foto que s’ha publicat deu ser perquè no en porta. Hi té dret? Pot
una ministra del govern de la nació anar com una desvergonyida hippy dels anys
70 insinuant que porta les tetes a l’aire sota la samarreta?
Em poso en mode feminista i critico profundament a qualsevol
que s’atreveixi a fer comentaris masclistes sobre les ministres o diputades
dones pel seu aspecte físic, quan no es fan sobre els diputats o ministres
homes. Però vet aquí que algú se m’ha avançat i s’ha posat a reivindicar que
ell no porta calçotets perquè va més còmode sense. Ara sí que la cosa ja ha
sortit de mare, i que el portaveu de Podem al Congrés hagi de reivindicar que a
ell li agrada portar els seus atributs lliures de qualsevol pressió sota els
pantalons significa que el país ha perdut la carta de navegar i ens n’anem cap
al Maëlstrom directes!
Perquè, senyores i senyors, especialment senyors, sapigueu
que els sostenidors no fan la mateixa funció que les calces o els calçotets.
Quan allà pels anys 70 es va posar de moda que les noies no portéssim
sostenidors, una servidora, que s’ho podia permetre gràcies a la mida i la
consistència dels seus pits, ho va posar en pràctica per dos motius: un, perquè
era una reivindicació feminista, i dos, perquè era una provocació. Però només
a l’estiu. A l’hivern els sostenidors abriguen i mantenen l’escalforeta del
cos. Després va passar la moda, els pits ja no eren tan bufons i no calia anar
provocant res. No va ser fins a l’estiu del 2022, amb aquella calor
insuportable, que les amigues que cinquanta anys enrere havíem reivindicat el
dret a no portar sostenidors ens els vam tornar a treure dient: és que això no
hi ha qui ho aguanti!
Ara bé, la part de baix és una altra història. Les calces i
els calçotets tenen una funció higiènica. Entremig de les cames hi tenim uns
aparells que no només suen quan fa calor, sinó que fan unes funcions
necessàries per tal que el cos estigui en plena salut. És igual si t’eixugues
bé les gotetes, si et neteges bé el cul, si te l’espolses correctament, sempre
hi haurà el risc que els teus fluids, de tota mena, s’instal·lin a la
superfície de la dita roba interior. Per això ens la canviem cada dia.
Però resulta que el Pablo Echenique, en una entrevista confessa anar sense calçotets
perquè li resulta més còmode, i se situa solidàriament al costat d’Ione Belarra
perquè ha triat anar sense sostenidors. Quin nivell està assolint la política!
No sé si el podré seguir! Potser hauré de renunciar als diaris que llegeixo i
tornar al Pulgarcito.
No vull fer bromes de mal gust perquè jo no soc Buñuel i
segur que les meves no tindrien gràcia. Hi ha un fet que es pot entendre en el
cas d’una persona que va en cadira de rodes, i és que com que no està mai dret
no li penja res. La meva experiència sobre paquets masculins és bastant gran
perquè com molta gent sap, fa anys que freqüento les platges nudistes de
Menorca i m’hi fixo. He vist paquets de totes mides, formes i colors. També és
veritat que els models de calçotets han canviat molt (afortunadament, perquè no
hi ha res menys eròtic que uns calçotets blancs ocean com els que portaven els
nois als anys 70). Quan es van posar de moda els calçotets tipus bòxer i, a més,
de colors, la cosa va millorar moltíssim. Després, gràcies a Full Monty es van
posar de moda els bòxers de tela, que ja no aguanten el paquet tan bé, però que
són molt més sexis.
Com deia, doncs, gràcies a les meves dots d’observació, he
arribat a la conclusió que el paquet masculí necessita ser recollit i col·locat
degudament al seu lloc per tal que els pantalons caiguin bé i no molestin, i la
funció de recollida la fan els calçotets. A part, com ja he dit, de la funció
higiènica.
No sé si la polèmica sobre els sostenidors i els calçotets
donarà més de sí. De moment, a part d’haver llegit l’entrevista amb Pablo
Echenique on confessava el fet, ja he vist un article d’Arturo San Agustín (La
Vanguardia, 22/2) que també en parla. Deu ser un tema transcendent!
Em pregunto si durant els anys que em queden de vida tindré
ocasió de començar una relació amorosa amb algun representant del gènere masculí,
però si arriba el cas, tingueu clar que el primer que faré serà preguntar-li:
Tu portes calçotets?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari