UN SANT JORDI EXULTANT

 

És ben veritat que la vida dona moltes voltes i que mai no pots llençar la tovallola. El que avui et sembla trist i difícil de superar, uns dies més tard ho has superat i una nova alegria o un nou repte et dona ànims per continuar. Això és el que m’ha passat aquest 23 d’abril.

Sant Jordi és un dia extraordinari, ho ha estat sempre. De petita, de gran, de vella. He tingut la sort de poder-ho celebrar molts anys, de rebre la rosa corresponent sense que fallés mai, fins al dia en què els amics van haver de substituir el meu cavaller per tal que jo no em quedés sense. Amics i gendres, tot s’ha de dir!

Després van venir dos anys de confinament i aquell esclat d’alegria que significava la diada de Sant Jordi ens el vam menjar amb patates! Fins aquest any. Ara sí que podem dir que hem tornat a la normalitat, i la prova era l’enorme gentada que circulava pels carrers des de bon matí, no sé si amb ànims de comprar llibres i roses, però al menys de dir: som aquí de nou, hem recuperat la nostra tradició, avui serà un gran dia!

Quan em vaig llevar ja vaig veure que havia plogut. Vaig pensar que potser ja no plouria més, però m’equivocava. Desgraciadament, amb intermitències però tot el dia, la pluja va impedir una jornada rodona. I no només la pluja, també la calamarsa. I no només una vegada, unes quantes! I no només a Barcelona, a molts altres llocs també! Malgrat això, la gent continuava omplint carrers i llibreries, sobre tot llibreries, on es podien refugiar de l’aiguat.

Per a mi aquest Sant Jordi va tenir, a més, unes connotacions emocionants. Les explicaré per dues raons. La primera, perquè ho vull compartir i no quedar-m’ho només per a mi. La segona, per agrair la resposta dels amics i la confiança que l’Escola Orlandai va dipositar en mi fent-me reina dels Jocs Florals.

Anem per parts. L’Escola Orlandai, on jo vaig treballar 9 anys com a professora de francès, llatí i grec, organitza uns Jocs Florals per Sant Jordi, on participen els nens i nenes de 3r a 6è de primària. El dia de Sant Jordi es concedeixen els premis. Un jurat compost per mestres i alumnes i presidit per un rei o reina lliura els diplomes, les roses i els llibres. El rei o reina ha d’haver tingut alguna vinculació amb l’escola i amb el món del llibre, sigui escrivint o il·lustrant. Quan em van demanar de ser la reina d’aquesta edició em vaig emocionar, perquè el meu vincle amb la literatura es redueix al blog laplujanomespanta, que ja coneixeu, i a un llibre de relats que en aquell moment encara estava editant-se, i que no comptava que estigués llest per Sant Jordi. Vaig acceptar encantada, em vaig preparar un discurs senzill però molt sentit, que entenguessin els infants però que no fos infantilitzat, i que expressés el que jo sento quan escric. Sembla que no ho vaig fer malament, al menys els nanos van escoltar en silenci i van aplaudir molt. Però és que a més, vaig poder presentar-me a l’escola amb un exemplar del meu llibre de relats, que per sorpresa meva, m’acabava d’arribar. Ja podia passar com a autora de debò!

Després de la festa escolar vam anar a fer unes braves al Tomàs, amb antigues companyes del BUP i de l’EGB, i va ser un retrobament molt entranyable.

Com que m’havia trobat, la vigília de Sant Jordi, amb un munt d’exemplars a la mà que havia d’intentar distribuir, vaig començar amb whatsapps, mails i gestions per veure si aconseguia aprofitar la diada per difondre’l. Em constava que es podia demanar a la FNAC i a Amazon, però físicament necessitava una llibreria, i Documenta em va acceptar que n’hi portés uns quants. Molts amics van anar cap allà i el van poder comprar. D’altres es van quedar sense, però més endavant en tindran més. I aprofito per donar les gràcies al responsable de Documenta, l’Èric, per la seva enorme amabilitat, per la paciència que va tenir i per les facilitats que m’ha donat per presentar el llibre a la seva llibreria. La presentació serà el 8 de juny a les 19 hores.

No us podeu imaginar com treia fum el meu telèfon durant tot el dia! Els que preguntaven on el podien trobar, els que ja l’havien comprat, els que es van quedar sense, i fins i tot els que ja el van començar a llegir i em van dir que els agradava. No sé si deu ser veritat, però en tot cas agraeixo moltíssim totes les mostres d’interès i d’afecte que vaig rebre. Em vaig passar el dia als núvols, em pensava que flotava!

Després, per relaxar-me una mica, un dinar d’amics, alguns dels quals feia anys que no veia.  Sota un sostre tipus claraboia, tot de vidre, vam gaudir de la calamarsa picant contra el cristall, mentre, ben calentons, ens preguntàvem què deurien estar fent els de les parades de llibres. Pluja, calamarsa i vent es van aliar contra els llibreters, quina pena! Algú suggeria que fessin una subhasta amb tots els llibres que es van malmetre per l’aigua. La gent els compraria en solidaritat amb les llibreries, n’estic segura, ni que fos per posar-los en una vitrina com a record  d‘un Sant Jordi insòlit!

Abans de dinar havíem anat a veure l'exposició de Xavier Rodés (ex alumne d'Orlandai) a la Sala Parés. No coneixia la seva obra i em va impressionar. Aprofito per recomanar-la i us en deixo una mostra.

Quan després de fer un tercer viatge a Documenta a portar més exemplars vaig arribar a casa rendida i em vaig llançar al sofà no m’acabava de creure que allò m’estigués passant a mi. Segons una app del telèfon havia fet més de 13.000 passes. No m’estranya que estigués cansada! Però havia valgut molt la pena, havia sigut un dia fantàstic, un Sant Jordi que no oblidaré mai.

Ara, quan escric això, ja estic calmada. El cap al seu lloc, els nervis tranquils i el cervell en marxa per pensar en millorar la distribució del llibre per tal que arribi a tothom que tingui ganes de llegir-lo. He penjat la foto a Instagram, ho he difós per twitter, ara ho explico aquí i crec que no ha quedat ni un contacte de whatsapp que no li hagi arribat la informació.

Algú va dir que era el meu primer llibre però que esperava que no fos l’últim. No ho serà. Ja en tinc un de quasi acabat, i una idea per començar-ne un altre. A veure si els ànims no m’abandonen, perquè la veritat és que quan escric m’ho passo d’allò més bé!

Gràcies, amics i amigues, gràcies Marga i Escola Orlandai, gràcies Documenta, gràcies també a la família. Aquest Sant Jordi es quedarà per sempre al meu record.