PROFUNDES REFLEXIONS ESTIUENQUES

 

L’estiu és la millor època per fer filosofia: tens tot el temps del món, la major part del que passa a l’univers te la bufa, la convivència et fa replantejar la teva manera de ser i la proximitat de la rentrée et posa de mala lluna, o sigui, un bon moment per als pensaments profunds. Ara exposaré allò que em té profundament preocupada.

En primer lloc, però, diré que els grans conflictes d’aquest estiu, com per exemple el que està passant a l’Afganistan, no els penso abordar, perquè em passaria el dia vomitant, i prefereixo no fer-ho. El conflicte del preu de la llum tampoc no l’abordaré perquè no entenc res: a mi m’estan cobrant menys que abans, és clar que sopem a les fosques, rentem la roba al riu i els plats els escura el gat, que els deixa netíssims.

També podria reflexionar sobre la no renovació del contracte de Messi, però no tindria prou paquets de kleenex per eixugar-me les llàgrimes i acabaria nedant en un mar com el d’Alícia al País de les Meravelles, per tant, passo.

Sí que abordaré, en canvi, uns temes suggerits per diferents notícies interessants que han sortit a la premsa aquest estiu.

Reflexió 1 – A La Vanguardia del 21/8 es deia que Elon Musk ha creat un robot per a tasques avorrides, i jo ja m’he posat a la cua per comprar-me’n un. Tindrà la tecnologia dels cotxes Tesla, la forma d’un humanoide, i farà el que li diguis: treure la pols, escombrar, planxar... en el meu cas també fer el dinar, tasca avorrida on n’hi hagi. La Intel·ligència Artificial (IA) està arribant a un punt perillós, com ja s’ha vist en diferents pel·lis i sèries que presenten distòpies, perquè, i si es rebel·la com el HAL 9000 a la pel·li de Kubrick? Allà el desconnecten i s’ha acabat el problema però actualment la tecnologia està molt més avançada i els robots no es deixen manipular. Jo li demanaré a Elon Musk que en aquest TESLA BOT li posi un microxip per tal que a més de tasques avorrides sàpiga fer la cort a senyores d’edat avançada com ara jo, i que puguem tenir un idil·li romàntic a la llum de la lluna en vesprades d’estiu. Segur que més d’una amiga s’hi apunta!

Reflexió 2 – Com que em mouen els projectes sostenibles (com el del robot anterior) he pensat passar-me al cotxe elèctric, que no contamina i que ja els estan fent amb una autonomia suficient per donar marge a viatges llargs. Tal com diu l’Ara del 22 d’agost, això és el que hem de fer, portar-nos el cotxe a casa i endollar-lo al primer forat que quedi lliure. Jo no he estat mai gaire forçuda, per tant ja veig que fins al 4t no l’hi podré pujar, per això estic buscant una planta baixa (potser començaré per Menorca, que estic a peu de carrer) per traslladar-m’hi abans que la majoria de la població s’adoni que aquell privilegi de tenir un àtic amb terrassa ara no té cap valor, que el que es portarà seran les plantes baixes i el primer que les aconsegueixi en pagarà menys que el segon i així successivament. També tinc l’opció de deixar anar un cable des del balcó fins al carrer i aparcar el cotxe a la porta de casa. Hauré de fer números a veure què em surt més a compte.

Reflexió 3 – Aquesta és una mica delicada perquè es refereix a un tema sensible com és la llengua. Tots els que em llegiu sabeu que escric en català per fotre els castellanoparlants, i ho trobeu bé. Vosaltres també parleu en català per fotre i que no us entenguin. És evident. Tothom que parla la seva llengua ho fa per fotre, siguin els xinesos, els àrabs, els suecs o els catalans. Així ho ha entès Sean Scully, que ha manifestat que abandonarà Catalunya (on resideix des de 1995) perquè els catalans s’entesten a parlar en català per fotre’l, a ell i a la seva família, perquè és evident que després de 25 anys de viure a Catalunya és impossible entendre el català. Aquest artista d’origen irlandès està acostumat a viatjar pel món amb la seva llengua, l’anglès, que com que es parla a molts llocs li sembla que és una llengua universal i que per tant la pot fer servir a tot arreu perquè tothom l’entendrà. Primer error. No sé si ha après el castellà, si l’entén o el parla, però a Catalunya resulta que tenim una llengua, la nostra, la catalana, que hem après al bressol i que malgrat tots els intents que s’han fet per aniquilar-la no s’ha mort. I la volem parlar, i la volem ensenyar, i que la gent l’aprengui i en gaudeixi, i pugui llegir la nostra literatura, entendre els nostres acudits i fer-la servir en tots els àmbits, inclòs el científic. Si Scully no ha entès això, segon error. Ara, jo el comprenc, eh? Perquè jo, quan vaig a Madrid, per fotre els madrilenys, demano un bikini i m’és igual si el cambrer em porta un banyador de dues peces, per fotre’l me’l menjo igualment. No parlen ells castellà per fotre’m a mi? Doncs pago amb la mateixa moneda, i a veure qui pot més!

Reflexió 4 – Atenció, poseu les vostres consciències a punt, que aquest és un tema candentíssim! Amor amb sexe, Sexe sense amor, quina disjuntiva! Ara mateix feu el favor de plantejar-vos la pregunta: esteu disposats a practicar sexe sense amor o sou tan antiquats que si no hi ha amor no voleu sexe? Doncs algú s’ha encarregat de fer una enquesta i saber què pensen els espanyols sobre el tema i al mateix temps a qui voten. Per exemple, els de Podemos i Vox (los extremos se tocan), com també Ciudadanos, són els més disposats a practicar el sexe sense amor. Són uns viciosos! Els electors de Podemos també són els que de manera majoritària creuen que es pot estar enamorat d’algú i sentir desig sexual per una altra persona. Home, només faltaria! Els que diguin el contrari són uns avorrits o uns reprimits! Els votants del PP són els que menys ho creuen, serà que no hi ha infidelitats entre els peperos!  Els votants del PP també són els que majoritàriament creuen que una relació amorosa és per a tota la vida i que si estimes la teva parella li seràs fidel fins a la mort. Com tothom sap, aquests votants i els seus representants no es divorcien mai. Els votants de Podemos són dels que majoritàriament creuen que es pot estar enamorat de diverses persones al mateix temps. Aquests són els meus! Ara mateix jo tinc el cor dividit entre dues passions, però no elucubreu perquè no us penso dir qui són. Per acabar, els votants del PSOE són els més destacats només en un dels ítems: “Es troba molt unit físicament a la seva parella?” Diuen que sí en un 39,7%, que no és gaire, però francament, els votants del PSOE són els més avorrits de tots. Els votants de Ciudadanos també destaquen només en un ítem, el de si han trobat a faltar les reunions familiars durant la pandèmia, i diuen que sí en un 80%. Un altra grup on no aniré a buscar nòvio. Els de Vox, que també destaquen en un sol ítem, diuen que l’aspecte físic és molt important a l’iniciar una relació de parella. Ho deuen dir perquè el seu líder és tan guapo que fa mal mirar-lo; en realitat, però, això és una mica frívol, a mi m’agrada més lligar parlant.

Resumint, aquest estudi de com ha afectat la pandèmia la vida amorosa dels espanyols m’ha tingut entretinguda una bona estona. És un estudi del CIS sobre Relacions socials i afectives en temps de pandèmia, súperinteressant en temps d’avorriment estival. Ara ja vaig més orientada sobre cap a on he de dirigir les meves passes si vull trobar algú que em faci la cort (mentre espero que el TESLA BOT estigui preparat i programat per donar-me servei). Haig de dir que els votants de Podemos són els més marxosos i amb menys prejudicis, o sigui, que si en sabeu d’algun que estigui lliure, que es posi a la cua dels meus pretendents!

Bé, fins aquí arriben les meves reflexions estiuenques. Sé que són d’una gran profunditat, de manera que si no m’heu seguit, no us preocupeu. Ho estic acabant de redactar després d’anar a fer es dia a la mar, el cap em dona voltes i les cames encara em fan sentir com si tot es bellugués als meus peus; el cervell també està una mica regirat. Procuraré no reflexionar més i dedicar els dies que em queden a tenir cura de les plantes i a d’altres entreteniments de profund contingut ideològic. Us aviso quan ho tingui enllestit!