DUBISTVUNDERCHEN, o el llenguatge del joc amorós

 

M’havia proposat no marejar els meus lectors més d’una vegada i mitja a la setmana, per això procurava no penjar res fins que no haguessin passat 4 o 5 dies des del post anterior. Però avui no he pogut resistir fer unes profundes reflexions sobre un tema que m’ha brindat un article de La Vanguardia titulat “La vida sexual de Georges Steiner”. El tema prometia i m’hi he llençat de pet. Resulta que Georges Steiner, intel·lectual de reconegut prestigi, mort al febrer del 2020, havia reconegut haver escrit uns assajos autobiogràfics sobre les diferències de fer l’amor a les dones en diferents llengües. Ell en parlava quatre: alemany, francès, anglès i la quarta no sé quina era. Diu que cada idioma té un tabú sexual diferent. A mi em semblava que el llenguatge del sexe era universal, però es veu que no. Aleshores he començat a pensar i he vist que jo, sense parlar tantes llengües, també havia tingut una experiència enriquidora, encara que he de reconèixer que no em dona per escriure cap tractat sobre el tema. Però una mica de broma sí que puc fer.

El primer que he fet ha sigut imaginar-me Steiner  dient-li a una joveneta anglesa: I Love you, baby. I que ella li digués: I love you too. I ja està. El meu anglès no dona per imaginar res més. Després he passat al francès. Aquí ja la cosa donava per més, perquè jo també he practicat en aquesta llengua, però no me l’he imaginat dient les mateixes coses que em van dir a mi, sinó pensant les que Serge Gainsbourg li deia a Jane Birkin: je t’aime, moi non plus... je vais et je viens entre tes reins et je me retiens...entremig de sospirs i panteixos. Teniu la cançó més avall per si algú no se’n recorda de com anava.

Després me l’he imaginat en la seva llengua materna que crec que era l’alemany, i aquí la cosa ja s’ha desbordat. A partir d’aquest punt, com que entraré en la meva vida privada, donaré uns consells: Pudorosos, abstenir-se. Filles, no llegiu. Amigues, no patiu, els vostres marits no estan a la llista.

Bromes a part, resulta que l’alemany, tot i que no en sé gens ni mica, va ser en un moment llunyà de la meva vida una llengua present en el joc amorós. El Marçal parlava alemany i crec que no és ser impúdica dir que l’expressió del títol, Du bist wunderschön, formava part dels nostres jocs. N’hi havia una altra que no diré perquè no sé com s’escriu i perquè no és tan innocent com l’anterior, però que potser Steiner la deia a les seves amants germanòfones. El que és curiós, però, és que pensant en aquesta broma m’he adonat que les llengües que jo parlo han format part d’aquest joc independentment que la parella fos catalanoparlant o parlant d’una altra llengua. He utilitzat la llengua francesa per referir-me a coses íntimes quan el context era París. He fet servir el castellà per als moments d’intimitat amb la meva parella de tota la vida quan la nostra llengua era el català. El castellà (un castellà que ara podríem considerar cursi) era la llengua de la intimitat, com el català era la llengua de la intimitat de José Maria Aznar. De mica en mica, però, aquestes complicitats en el llenguatge amorós van perdent-se i quan arribes a una certa edat, encara gràcies que existeixi el joc amorós.

Tornant a Steiner, m’agradaria llegir aquest estudi que va fer sobre les seves relacions sexuals en funció de la llengua que parlava amb les seves parelles, i voldria preguntar-li si, per exemple, creu que hi hauria una diferència entre una parella en què ell fos castellà i ella catalana, o que ell fos de la Garrotxa  i ella del Baix Vinalopó, a l’hora de lliurar-se a les pràctiques amoroses. Segons Steiner hi ha un argot sexual molt dispar i una diferent gestualitat segons t’entenguis en una llengua o en una altra. Jo ja he fet tard per comprovar-ho, però no m’importaria sortir a lligar amb un rus, un vietnamita o un armeni per veure si la teoria de Steiner era certa.

Steiner anomena la seva teoria “donjuanisme lingüístic”, la qual cosa ja dona la mesura de com deuria ser la seva vida sexual. L’articulista de la Vanguardia diu: “Tota persona que parli més d’una llengua està capacitada per opinar al respecte”, però jo afegeixo, i que s’hagi enrotllat amb un que parli una altra llengua, i com més exòtica millor. Ves a saber què podríem aprendre amb un parlant de suahili, d’urdú o fins i tot d’euskera, que com a llengua és rara de collons (amb perdó).

En fi, no vull avorrir el personal, simplement, per als que encara aneu pel món lligant, fixeu-vos a partir d’ara si la llengua que feu servir té alguna influència en el vostre joc amorós. Potser encara sou a temps d’elaborar un tractat sobre l’art de seduir amb la paraula. A mi, des de sempre, se m’han guanyat xiuxiuejant.