En aquest anar i
venir d’emocions que ens ha proporcionat la pandèmia avui li ha tocat el torn a
una de les emocions de la meva adolescència que recordo amb més estimació. Veient
la tele ahir he pensat en les classes de Formación del Espíritu Nacional (FEN)
que impartien les professores de la Sección Femenina. Fins als catorze anys ens
van delectar amb unes classes amenes, que esperàvem totes amb candeletes,
perquè eren realment una mostra de convivència i concòrdia entre les diferents
maneres de pensar de les alumnes. Allà podies discutir, donar la teva opinió,
polemitzar, la classe ideal! No com a mates o llatí, que no hi havia discussió:
les coses eren com les deia el profe, i a callar.
Recordo amb
especial tendresa el llibre verd, el llibre de text amb la doctrina de José
Antonio exposada a partir de preguntes i respostes. Per exemple:
-
¿Qué es la
Falange?
-
La Falange es
un movimiento político creado por José Antonio para salvar a España.
M’agradaven
aquestes frases perquè eren rotundes, com les del catecisme, que deien:
-
¿Quién es
Dios?
-
Dios es un
ser perfectísimo.
-
¿Para qué fin
nos ha creado Dios?
-
Dios nos ha
creado para obedecerle, amarle y servirle en esta vida y adorarle para siempre
en la otra.
La classe de
Religió també m’agradava molt. Però no tenia el glamour de la de FEN, era una
mica més d'estar per casa.
A la classe de FEN
ens parlaven d’uns personatges molt heroics, que havien lluitat molt per
Espanya i fins i tot hi havien deixat la vida, com el fill del General Moscardó,
que va voler emular a Guzmán el Bueno i el van afusellar al peu de l’Alcázar de
Toledo. Era tan emocionant tot el que ens explicaven que no em sé avenir com és
que no treia millors notes. Fins i tot vaig estar a punt de no poder anar a la
Revàlida de quart perquè tenia suspesa la FEN. Sort que la directora va
intervenir i em van acabar aprovant.
Al programa de FEN
de quart de batxillerat hi havia un tema molt interessant, basat en les idees
d’Ortega y Gasset. Es tractava de parlar sobre les masses, i deia:
-
¿Cómo actuan las masas en la
Historia?
-
Con el pensamiento y con la
acción. Pero deben ir unidos, porque la acción sin el pensamiento tiene peligro
de barbarie, y el pensamiento sin la acción tiene peligro de esterilidad.
Amb aquestes frases
tan profundes, que em vaig aprendre tan de memòria que encara avui les aboco (anava a dir les vomito) literalment, em vaig quedar molt
satisfeta perquè em va semblar que amb aquell esperit tan nacional que m’havien
inculcat ja mai res em seria incomprensible en el decurs de la Història.
Per això ara miro
amb tanta satisfacció el que està passant a Madrid. Aquestes manifestacions
patriòtiques que tenen lloc a Núñez de Balboa em fan sentir una emoció
indescriptible. Allà hi ha les masses, amb el pensamiento y amb l’acción,
exposant el seu amor a la pàtria, desafiant el perill de contagi, les franges
horàries, els desplaçaments a més d’un quilòmetre, per fer costat a la idea
sagrada d’Espanya. Quan he vist les mascaretes amb la bandera espanyola he
cridat des de casa: Olé! I he pensat que donaria uns anys de la meva vida per
poder arribar-me a Madrid i fer costat a aquests valents.
Per als que tenim
una edat i les hem vist de tots colors és molt reconfortant veure com aquelles
idees que crèiem que ja no tornarien no solament no havien desaparegut sinó que
estan aquí i amb molta força. Joves i grans, homes i dones, rics i pobres (?),
espanyols i veneçolans, tots mostrant el seu valor, desafiant el coronavirus i
encarant-se amb un govern que no sap el que es pesca i vol arruïnar aquest país
diverses vegades mil·lenari. Fa goig de veure!
Voldria acabar
aquest escrit tan emotiu amb unes paraules d’Enric Juliana a La Vanguardia del
divendres, 15 de maig. Diuen així:
“La mater dolorosa,
l’embolic de l’apartament i la revolta estil Caracas al carrer Núñez de Balboa
de Madrid. Exercicis tàctics per a una dreta llibertària i insurreccional. Pot
funcionar, però no ara. Ara se’ls en està anant la mà i potser l’olla.” APA,
JULIANA, QUÈ DIUS!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari