El meu primer contacte amb la literatura eròtica es va produir cap als dotze o tretze anys amb una versió adaptada de Les mil i una nits . A part de les aventures de Simbad, d’Alí Babà o dels germans del barber, recordo especialment les històries relacionades amb la infidelitat de les dones i l’existència dels eunucs. L’adulteri per una banda, la castració per l’altra. Però la infidelitat, a més, anava acompanyada de violència, perquè el sultà liquidava totes les seves mullers per venjar-se de la primera, que li va ser infidel. Amor i mort es repetien al llarg del llibre en altres històries on les dones també acabaven degollades. Un bon menú per començar la meva formació en el terreny de l’erotisme. Com que l’autor era anònim, en cap moment se’m va acudir que allò que explicava l’autor ho havia viscut. Van passar molts anys fins que vaig tornar a agafar un llibre de contingut explícitament eròtic, i van ser els primers títols publicats de la col·lecció La sonrisa vertical . Rec...
Com no podia ser d’altra manera, avui he de dedicar el blog a l’actor que més m’ha agradat de tots els que he contemplat a la pantalla. Gary Cooper seria el second best . Dels americans, perquè dels europeus s’emporta la palma l’Alain Delon, però com que la seva actitud com a ciutadà no era del meu gust, no el tenia tan mitificat. Què puc dir de Robert Redford que no s’hagi llegit aquests dies als diaris o vist a la tele? No coneixia res de la seva vida privada (dones, fills...) però sí de la seva posició pública en política, com també de la creació del Festival de cinema independent de Sundance, en honor del personatge que va interpretar a Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid). He vist gairebé totes les pel·lícules que s’han estrenat a Barcelona. He repassat a internet totes aquelles on va participar, com a actor o com a director, i n’he fet una selecció que us ofereixo a continuació, per si voleu tornar-les a veure. No hi són totes, una mica per man...