Passa al contingut principal

Entrades

EL SEXE LITERARI

  El meu primer contacte amb la literatura eròtica es va produir cap als dotze o tretze anys amb una versió adaptada de Les mil i una nits . A part de les aventures de Simbad, d’Alí Babà o dels germans del barber, recordo especialment les històries relacionades amb la infidelitat de les dones i l’existència dels eunucs. L’adulteri per una banda, la castració per l’altra. Però la infidelitat, a més, anava acompanyada de violència, perquè el sultà liquidava totes les seves mullers per venjar-se de la primera, que li va ser infidel. Amor i mort es repetien al llarg del llibre en altres històries on les dones també acabaven degollades. Un bon menú per començar la meva formació en el terreny de l’erotisme. Com que l’autor era anònim, en cap moment se’m va acudir que allò que explicava l’autor ho havia viscut. Van passar molts anys fins que vaig tornar a agafar un llibre de contingut explícitament eròtic, i van ser els primers títols publicats de la col·lecció La sonrisa vertical . Rec...
Entrades recents

HOMENATGE A SUNDANCE KID

  Com no podia ser d’altra manera, avui he de dedicar el blog a l’actor que més m’ha agradat de tots els que he contemplat a la pantalla. Gary Cooper seria el second best . Dels americans, perquè dels europeus s’emporta la palma l’Alain Delon, però com que la seva actitud com a ciutadà no era del meu gust, no el tenia tan mitificat. Què puc dir de Robert Redford que no s’hagi llegit aquests dies als diaris o vist a la tele? No coneixia res de la seva vida privada (dones, fills...) però sí de la seva posició pública en política, com també de la creació del Festival de cinema independent de Sundance, en honor del personatge que va interpretar a Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid). He vist gairebé totes les pel·lícules que s’han estrenat a Barcelona. He repassat a internet totes aquelles on va participar, com a actor o com a director, i n’he fet una selecció que us ofereixo a continuació, per si voleu tornar-les a veure. No hi són totes, una mica per man...

ESTIU DEPRIMENT, TARDOR CONVULSA

  La setmana passada vaig inaugurar la temporada amb un article innocu que podia interessar o no, però no molestava ningú. Probablement tampoc engrescava, però a qui li interessi l’art potser li aportava nova informació, i a qui no li interessa, no li fa cap mal una mica de cultureta. Era el primer després de l’estiu i no estava jo per provocar mals rotllos. Però això s’ha acabat. Entro a matar. I els que sempre veuen l’ampolla mig plena que s’abstinguin de llegir-lo. O que em donin la fórmula màgica per veure-la sempre mig plena... No recordo en la vida un estiu, des del punt de vista polític, tan convuls com aquest. Cap dels problemes que ja existien abans no ha millorat. No s’entreveu cap solució ni per als palestins, ni per als ucraïnesos, ni per a les dones afganeses víctimes del terratrèmol, ni per als migrants que han arribat a les nostres costes, ni per als que ja hi teníem, ni per a ningú. En la ja llarga meva vida recordo conflictes internacionals que em preocupaven: ...

EDVARD MUNCH, UNA OBRA MARCADA PER LA SALUT

  “ La malaltia i la demència i la Mort eren els Àngels negres que custodiaven el meu bressol ”   Edvard Munch   Ara que està tan de moda revisar l’obra de grans artistes o escriptors en funció de les seves actituds vitals o fins i tot de si el seu pensament passaria el filtre woke , reviso l’obra d’un gran pintor que precisament va tenir l’actitud que ara en podríem dir “correcta” i de la qual jo no en tenia la menor idea. Em trobo al museu Munch d’Oslo on hi ha quatre plantes dedicades a l’obra del pintor. Totes exposen obra permanent menys la tercera, que ofereix una monogràfica temporal sobre l’obra de Munch relacionada amb la salut, la malaltia i la mort. Tots coneixem la seva creació més emblemàtica, El crit , de la qual el museu n’exhibeix tres variants. Potser també alguna altra pintura que ha viatjat bastant, com la Madonna , però el gruix de la seva obra jo no el coneixia. I menys encara les vicissituds de la seva llarga vida, marcada per la malaltia i la mo...

CITA PRÈVIA PER A LA LOBOTOMIA

  Aviso d’entrada que els meus coneixements sobre neurocirurgia són escassos. Tot ho he après a les pel·lícules: Frances, Alguien voló sobre el nido del cuco, De repente el último verano.. ., o El plan , on vaig aprendre que les emocions depenen d’unes estructures denominades sistema límbic, que queda desconnectat si t’intervenen en el còrtex prefrontal. Però la que més m’ha il·lustrat és una sèrie d’argument infumable que porta per títol El jardinero (Netflix), on un noi, que ha perdut la capacitat d’experimentar emocions a causa d’un accident que li va aixafar el lòbul frontal, és induït per la seva mare a actuar com a sicari donat que no li produeix cap efecte emocional. El noi mata com qui es pren unes braves, enterra els morts sota el jardí i aconsegueix un espai ufanós que riu-te’n dels hivernacles del Maresme. Però un dia les coses es torcen perquè li creix un tumor que li reviscola la part frontal i li tornen les emocions, entre elles, l’amor. Si això és científic o és ciè...

LES ALTRES SURREALISTES

  Hi havia aquest hivern a Madrid una exposició molt interessant, a la Fundació MAPFRE, que portava el títol de “1924. OTROS SURREALISMOS”. 1924 és l’any de la publicació del MANIFEST SURREALISTA d’André Breton. Les obres exposades no eren les més conegudes del surrealisme, tot i que n’hi havia de Dalí, de Tanguy, de Magritte, de Delvaux... Els altres surrealismes de què parlava l’exposició serien els “perifèrics”, els que van tenir lloc lluny de París i de la tutela d’André Breton. Però a mi, el que més em va cridar l’atenció van ser les dones surrealistes. Sempre m’ha semblat que el surrealisme és un art fascinant perquè no coneix límits i ho transgredeix tot. La idea de l’automatisme psíquic, en la qual es basa, ho permet tot perquè no hi intervé la voluntat ni l’intel·lecte, de manera que no som responsables de res del que imaginem, escrivim, filmem o diem. En els nostres somnis sovint passen coses que per res del món explicaríem. O bé són obscenes, o violentes, o escatològ...