Aquest galimaties lingüístic del títol té dues explicacions. La primera, mostrar a tothom el meu domini d’almenys tres llengües. La segona, retre homenatge al destí que m’ha ofert en set dies tres grans satisfaccions. Per això les esmento en la llengua que correspon a cada una d’elles. La primera, en català i/o castellà, és la dimissió, forçada, del senyor Mazón. Ja estava tardant massa, perquè l’endemà de la DANA ja hauria hagut de dimitir, després de constatar-se la deixadesa que va fer, com a primera autoritat valenciana, de les seves funcions. Però això no va passar, i l’inútil del seu cap polític i Secretari General del seu partit va deixar que les coses es podrissin fins a arribar al 29 d’octubre, aniversari fatídic de l’aiguat del 2024, i el senyor Mazón es va sentir dir de tot menys guapo. I de retruc el seu superior, també. Per no haver fet res per substituir-lo. Però no va poder seguir mantenint-lo al cap de la Generalitat valenciana, i ara el tenim buscant un pacte a...
No m’he fet d’Unió de Pagesos, no patiu. Només és que acabo de tornar de Galícia d’un viatge una mica diferent dels que hi havia fet fins ara. Coneixia les zones més freqüentades de la costa, amb les seves platges i poblets entranyables. De l’interior, pràcticament només Santiago i els voltants. Em faltava la Galícia profunda que he descobert a la Ribeira Sacra. Dues coses em cridaven l’atenció: els canyons del Sil i el vi que s’hi produïa. En tenia referències per fotografies o havia tastat algun godello d’aquella zona, però poca cosa més. Quan tens l’oportunitat de viatjar amb algú que t’explica les característiques del país, totes les idees prèvies canvien i et sens més proper a la gent, els entens millor; allò de si van o venen ja no et sembla un acudit, i t’adones que darrere de les seves activitats hi ha un profund amor a la terra i a l’arrelament que hi tenen. La primera cosa que vaig aprendre navegant per les aigües del Sil és que la ribera nord i la ribera sud tenen u...