Avui el tema va de ciència. No és el meu camp de coneixement, per tant,
tots els disbarats que pugui dir us els heu de prendre amb benevolència. Tinc
una filla biòloga amb la que parlo de l’ADN (que no entenc), dels grups
sanguinis, de les tortugues i dels tritons del Montseny. Fins aquí encara capto
alguna cosa. Amb l’altra filla, que és més de mates, no hi puc parlar gaire
perquè més enllà de saber calcular l’àrea d’una habitació per posar moqueta, o
el descompte que m’aplicaran a les rebaixes, no sé fer res més. Però quan
l’altre dia parlava d’oportunitats no m’estava inventant res. La pandèmia m’ha
donat l’oportunitat d’interessar-me per alguns temes científics que s’estan
revelant determinants per al nostre futur.
D’un en parlava
Thomas Cowan a la cimera de Salut i Drets Humans de Tucson, Arizona, el 12 de
març del 2020. Alertava sobre la relació entre grans epidèmies i el
desplegament generalitzat d’ones electromagnètiques. Deia que els virus són una
excreció d’una cèl·lula intoxicada, i quan s’intoxica massivament les
cèl·lules, aquestes deixen anar una quantitat de virus tan extraordinària que
causa les epidèmies. Cada pandèmia es correspon, segon ell, amb un salt en
l’electrificació de la Terra. Al 1917 es van introduir massivament les ones de
ràdio, i al 1918 vam tenir la grip espanyola. Altres moments relacionats amb
epidèmies són al final de la segona guerra mundial amb la generalització dels
radars, al 1968 amb l’enviament de satèl·lits que emetien freqüències
radioactives, i al 2020 amb la generalització, en una zona determinada, de la
tecnologia 5G. I quina és aquesta zona? Wuhan, coberta totalment per aquesta
tecnologia. I què és la tecnologia 5G? Ni idea. Jo sabia del punt G, més fàcil
d’entendre que això. L’únic que sé és que tothom està esperant que es difongui
aquesta tecnologia de la que ens havien d’haver parlat al Mobile World Congress
que no es va fer. No podem negar que som éssers elèctrics, si no, per què ens
fan cardiogrames, encefalogrames, etc.? Així, quan rebem gran quantitat
d’impulsos electromagnètics de l’exterior, les nostres cèl·lules s’agiten i es
rebel·len.
L’altre tema és el
que fa referència a l’origen animal, concretament en els ratpenats, del contagi
del covid19. Encara no està tot aclarit, ni menys encara com ha passat de
l’animal a l’home. Però el que sí que sembla demostrat (La Vanguardia,
30/3/2020, p. 32, segons J. Serra-Cobo, i també Angel Luis Lara a eldiario.es del 29 de març) és que el fet d’haver alterat l’hàbitat
d’aquestes bèsties, que viuen amb els seus virus sense molestar a ningú, ha fet
que es propagués la malaltia de manera exponencial (viral, i mai més ben dit), i que ens haguem de plantejar una vegada més
si el desenvolupament que pretenem aconseguir és compatible amb la nostra
supervivència sobre el Planeta.
Però hem de donar
la culpa als xinesos d’haver desencadenat aquesta pandèmia? No som els
occidentals els primers de gaudir d’un telèfon xinès, una tele o un cotxe
coreà, una càmera japonesa, un anorac North Face fet al Viet Nam o unes vambes o
una samarreta Nike fetes a Bangla Desh? Per què ara els costums d’alguns països
orientals de conviure i menjar animals salvatges ens repugnen fins al punt de
responsabilitzar-los de tots els mals? No seria el moment d’aturar-se a pensar
cap a on anem i d’aprofitar aquesta crisi per orientar la Humanitat en una
altra direcció? Thomas Cowan no és gaire optimista sobre la capacitat de la
gent de torçar la inèrcia dels governs i dels grans agents econòmics, però dona
un consell que ens podem aplicar a nivell individual: desenvolupem les nostres
capacitats espirituals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari