LA CIÈNCIA I JO

Avui el tema va de ciència.  No és el meu camp de coneixement, per tant, tots els disbarats que pugui dir us els heu de prendre amb benevolència. Tinc una filla biòloga amb la que parlo de l’ADN (que no entenc), dels grups sanguinis, de les tortugues i dels tritons del Montseny. Fins aquí encara capto alguna cosa. Amb l’altra filla, que és més de mates, no hi puc parlar gaire perquè més enllà de saber calcular l’àrea d’una habitació per posar moqueta, o el descompte que m’aplicaran a les rebaixes, no sé fer res més. Però quan l’altre dia parlava d’oportunitats no m’estava inventant res. La pandèmia m’ha donat l’oportunitat d’interessar-me per alguns temes científics que s’estan revelant determinants per al nostre futur.

D’un en parlava Thomas Cowan a la cimera de Salut i Drets Humans de Tucson, Arizona, el 12 de març del 2020. Alertava sobre la relació entre grans epidèmies i el desplegament generalitzat d’ones electromagnètiques. Deia que els virus són una excreció d’una cèl·lula intoxicada, i quan s’intoxica massivament les cèl·lules, aquestes deixen anar una quantitat de virus tan extraordinària que causa les epidèmies. Cada pandèmia es correspon, segon ell, amb un salt en l’electrificació de la Terra. Al 1917 es van introduir massivament les ones de ràdio, i al 1918 vam tenir la grip espanyola. Altres moments relacionats amb epidèmies són al final de la segona guerra mundial amb la generalització dels radars, al 1968 amb l’enviament de satèl·lits que emetien freqüències radioactives, i al 2020 amb la generalització, en una zona determinada, de la tecnologia 5G. I quina és aquesta zona? Wuhan, coberta totalment per aquesta tecnologia. I què és la tecnologia 5G? Ni idea. Jo sabia del punt G, més fàcil d’entendre que això. L’únic que sé és que tothom està esperant que es difongui aquesta tecnologia de la que ens havien d’haver parlat al Mobile World Congress que no es va fer. No podem negar que som éssers elèctrics, si no, per què ens fan cardiogrames, encefalogrames, etc.? Així, quan rebem gran quantitat d’impulsos electromagnètics de l’exterior, les nostres cèl·lules s’agiten i es rebel·len.

L’altre tema és el que fa referència a l’origen animal, concretament en els ratpenats, del contagi del covid19. Encara no està tot aclarit, ni menys encara com ha passat de l’animal a l’home. Però el que sí que sembla demostrat (La Vanguardia, 30/3/2020, p. 32, segons J. Serra-Cobo, i també Angel Luis Lara a eldiario.es del 29 de març) és que el fet d’haver alterat l’hàbitat d’aquestes bèsties, que viuen amb els seus virus sense molestar a ningú, ha fet que es propagués la malaltia de manera exponencial  (viral, i mai més ben dit),  i que ens haguem de plantejar una vegada més si el desenvolupament que pretenem aconseguir és compatible amb la nostra supervivència sobre el Planeta.

Però hem de donar la culpa als xinesos d’haver desencadenat aquesta pandèmia? No som els occidentals els primers de gaudir d’un telèfon xinès, una tele o un cotxe coreà, una càmera japonesa, un anorac North Face fet al Viet Nam o unes vambes o una samarreta Nike fetes a Bangla Desh? Per què ara els costums d’alguns països orientals de conviure i menjar animals salvatges ens repugnen fins al punt de responsabilitzar-los de tots els mals? No seria el moment d’aturar-se a pensar cap a on anem i d’aprofitar aquesta crisi per orientar la Humanitat en una altra direcció? Thomas Cowan no és gaire optimista sobre la capacitat de la gent de torçar la inèrcia dels governs i dels grans agents econòmics, però dona un consell que ens podem aplicar a nivell individual: desenvolupem les nostres capacitats espirituals.